Desallotjada l'Antiga Massana i la següent, la Casa Orsola: Què passa a Barcelona?

El desnonament previst per a aquest divendres a la Casa Orsola, situada a l' Eixample barceloní, va ser ajornat a última hora després d'una intensa mobilització veïnal. Josep Torrent, professor de 49 anys, ha residit en aquest edifici durant 22 anys, juntament amb altres famílies que fa dècades que viuen a l'immoble. El 2021, la propietat va ser adquirida per l'empresa d'inversió Lioness , que va optar per no renovar els contractes de lloguer i emprendre una reforma integral amb l'objectiu de revalorar i llogar els pisos a preus molt més elevats.

Des d'aleshores, els llogaters han lliurat una batalla legal i social per romandre a casa seva, malgrat que la propietària ja no reconeix la seva situació contractual. La pressió social i política va ser determinant: més de 500 persones es van concentrar davant de la Casa Orsola el dia del desnonament i van formar una cadena humana que va bloquejar l'entrada a l'edifici. Finalment, la comitiva judicial va decidir ajornar l'acció fins dimarts que ve a les 5:00 AM.

Des de fa mesos, els llogaters han protagonitzat protestes i mobilitzacions per evitar ser expulsats. Segons ha confirmat el Sindicat de Llogateres a Catalunya Press, l'ajornament del desallotjament obre una oportunitat per continuar pressionant i cercar solucions. Tot i això, adverteixen que l'amenaça segueix present i han anunciat una "marató de defensa" amb activitats i mobilitzacions per frenar l'expulsió programada per al 31 de gener.

Desallotjament de l'Antiga Massana

Dies abans, el passat 28 de gener de 2025, la Guàrdia Urbana de Barcelona va dur a terme el desallotjament de l'Antiga Escola Massana, ubicada al barri del Raval. Aquest edifici, ocupat des del 2020, funcionava com un centre social autogestionat que allotjava tallers, activitats culturals i reunions comunitàries. L'operatiu policial, autoritzat judicialment, es va desenvolupar a primera hora del matí i va acabar amb l'expulsió dels ocupants i la restitució de l'immoble a l'Ajuntament.

El desallotjament va generar una forta resistència: manifestants es van enfrontar amb la policia, resultant en cinc detinguts i 17 agents ferits. Durant la intervenció, es van usar materials antiavalots, cosa que va desencadenar encara més crítiques per part de col·lectius socials i defensors del dret a l'habitatge. L'Ajuntament va argumentar que l'espai no comptava amb autorització legal, mentre que els activistes sostenen que el centre cobria una necessitat social en un barri amb una gran manca d'equipaments comunitaris.

Antecedents

Barcelona ha estat epicentre de nombrosos desallotjaments les darreres dècades, amb enfocaments diversos segons el govern municipal de torn. Durant el mandat de Pasqual Maragall (1982-1997), la ciutat va viure una gran transformació urbanística, on diversos espais ocupats van ser desallotjats a favor de projectes de renovació urbana. Amb Xavier Trias (2011-2015), la política de desallotjaments es va endurir, mentre que Ada Colau (2015-2023), exactivista de la PAH, va adoptar una postura més conciliadora , encara que no exempta de conflictes.

L'actual govern municipal enfronta un context de crisi habitacional, on els desallotjaments s'han intensificat, generant un debat sobre si l' Ajuntament ha optat per una “mà dura” excessiva en lloc d'explorar solucions intermèdies que permetin conciliar els interessos dels propietaris i els drets dels llogaters.

Ciutats com Madrid, París, Londres i Berlín també lidien amb aquest tipus de conflictes. A Madrid , espais emblemàtics com el Patio Maravillas han estat desallotjats en diverses ocasions, reflectint la tensió constant entre col·lectius socials i autoritats municipals. A París, el 59 Rivoli, una ocupació d'artistes, va aconseguir legalitzar-se després d'anys de lluita, convertint-se en un centre cultural reconegut.

A Londres i Berlín, la història de les ocupacions és extensa. Berlín, en particular, ha vist la desaparició progressiva d'espais autogestionats a barris com Kreuzberg i Friedrichshain, on la gentrificació i l'augment de preus han obligat molts projectes comunitaris a tancar.