Collboni s'acomiada de les 3 monges clarisses del monestir de Pedralbes

L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, s'ha acomiadat aquest dimecres de les 3 monges clarisses del monestir de Santa Maria de Pedralbes, que aquest dissabte tenen previst incorporar-se a la fraternitat de Santa Clara de Vilobí d'Onyar (Girona), i ha augurat la tornada a la ciutat en un futur: “Per nosaltres.

Collboni ha presidit la tradicional visita a les germanes pel dia de Santa Eulàlia, copatrona de la ciutat, amb diversos regidors de tots els grups del consistori, en un acte on la Coral de Sarrià ha cantat els Goigs a Santa Eulàlia i el Virolai, que han precedit els parlaments d'una de les monges i de l'alcalde.

El primer edil ha iniciat la seva intervenció recordant les germanes que han mort aquest darrer any, i ha posat en valor l'enllaç que han tingut les monges clarisses durant gairebé 700 anys amb la capital catalana, la qual han hagut d'abandonar fins a 5 ocasions, però sempre han acabat tornant, segons ell.

A més, ha mostrat el compromís de l'Ajuntament de preservar els vincles artístics i culturals amb l'edifici, que seguirà obrint les portes, així com la seva funció religiosa, ja que es mantindrà la missa dels diumenges a les 12: "Assumim el compromís de mantenir el llegat del monestir", ha dit.

Posteriorment, s'ha dut a terme una visita de les instal·lacions del monestir fins a arribar a l'antic Refetor, on els regidors han pogut degustar el mató elaborat per les mateixes monges.

L'alcalde ha reconegut que ha estat un dia de sentiments contradictoris, ja que malgrat la celebració de Santa Eulàlia, l'acte ha servit per acomiadar les clarisses, a les quals ha agraït el fort arrelament amb Barcelona.

De fet, una de les germanes ha reconegut que durant els 699 anys en què les clarisses han estat al monestir, hi ha hagut "èpoques brillants i altres de menys lluminoses", i ha afegit que davant els canvis profunds de la societat i la falta de relleu generacional, el seu deure com a peregrines és anar a una altra comunitat per seguir el camí que Déu.

D'altra banda, una altra de les monges ha reconegut la seva tristesa davant d'aquesta situació i ha lamentat que el llegat "no s'hagi pogut salvar", però ha anunciat que, després del tancament d'un convent de clarisses a Nicaragua, es podria donar la possibilitat que aquestes germanes vinguin a Barcelona.

El líder municipal també ha posat en valor una festivitat com la d'aquest dimecres, que el consistori té previst conservar cada 12 de febrer, ia la qual les monges estaran convidades malgrat la marxa de la ciutat.

"Tradicions com aquesta són les que donen identitat i singularitat a una ciutat oberta i cosmopolita com Barcelona. Tenim un compromís de 75 anys de continuar mantenint la infraestructura i els continguts patrimonials", ha afirmat.

Serà el 2026 quan se celebrin els 700 anys d'història del monestir a la ciutat, ia partir del març s'iniciarà un programa d'actes, amb concerts i exposicions, que s'allargarà fins al mes de maig del 2027.

La programació, que es farà pública en uns mesos, també comptarà amb una exposició fotogràfica feta per Sor Isabel, una de les tres germanes.