Col·loqui Barcelona Global: experts proposen un pla metropolità per a desbloquejar 65.000 habitatges

Eperts i promotors immobiliaris reunits en la jornada "El repte de l'habitatge a Barcelona", organitzada per Barcelona Global, coincideixen que el desenvolupament d'habitatges a la ciutat no depèn exclusivament de la disponibilitat de sòl, sinó principalment de millorar la connectivitat entre barris i municipis de l'àrea metropolitana.

Encara que existeix suficient sòl disponible a Barcelona per a promoure nous habitatges, la deficient mobilitat està frenant les iniciatives privades. Segons Ferran Marsà, conseller delegat de la Clau d'Or, las constructores rebutgen habitualment projectes en zones mal connectades amb el centre de la ciutat, la qual cosa provoca que molts terrenys disponibles no siguin rendibles per al desenvolupament immobiliari.

En aquest sentit, Enric Batlle, arquitecte i fundador de Batlle i Roig, considera clau avançar cap a un model més integrat: "És necessari deixar de parlar de la metròpolis i començar a parlar clarament de 'la gran Barcelona' per a impulsar la cohesió territorial i fer viable el desenvolupament d'habitatge".

A més de la connectivitat, un altre obstacle important és la lenta gestió urbanística, que pot arribar a prolongar fins a deu anys, així com la inseguretat jurídica i les regulacions que, segons el sector privat, desincentiven la inversió. 

Marcel Prunera, president de GuinotPrunera, va qüestionar les polítiques actuals: "És necessari que les mesures reguladores s'enfoquin a donar suport a l'oferta d'habitatge, no únicament en la demanda. En cas contrari, s'acaba expulsant la inversió privada del mercat".

Durant la jornada també es van destacar oportunitats per a aprofitar sòl infrautilitzat, com a naus industrials i polígons en desús, que podrien reconvertir en zones residencials. 

Maria Sisternas, arquitecta de Fundació Habitat3, va assegurar durant la trobada que actualment existeix potencial per a desenvolupar fins a 65.000 habitatges, però va subratllar la necessitat d'una metodologia més àgil i coordinada en la gestió del sòl, involucrant tant a promotors privats com a entitats socials.

Algunes de les mesures que facilitarien la construcció d'habitatges en l'Àrea Metropolitana de Barcelona

Entre les conclusions més destacades de la trobada figura la creació d'una autoritat metropolitana especialitzada que integri competències de planejament urbanístic, promoció immobiliària i gestió del registre d'habitatge, de manera similar al que succeeix amb el transport o els residus.

Així mateix, es va plantejar establir clarament dues categories de vivienda: habitatge social, destinada exclusivament al lloguer per a situacions d'emergència habitacional, i habitatge assequible en lloguer a preu regulat durant períodes prolongats de fins a 30 anys, mitjançant col·laboració públic-privada.

Finalment, es va sol·licitar un marc regulador estable per a garantir seguretat jurídica i fiscal als inversors, impulsar la transparència en els processos i assegurar que la política d'habitatge es gestioni des d'una perspectiva metropolitana més àmplia.