Del monocultiu turístic als furts al carrer: la radiografia de la inseguretat a Barcelona

Els reptes de Barcelona en matèria de seguretat, una qüestió que cada dia preocupa més gent (les enquestes públiques així ho indiquen) i ocupa a les autoritats i a la policia ha estat el tema sobre el qual ha girat la xerrada Barcelona i seguretat, una de les activitats del cicle Fer metròpoli, Barcelona 2030, i que s'ha celebrat el matí d'aquest divendres 11 d'abril en la seu de Foment del Treball.

"Fer metròpoli vol dir proposar, crear", ha dit en la benvinguda Felipe Campos, conseller delegat d'Aigües de Barcelona. Campos ha recordat que gairebé el 30% dels veïns de la ciutat ho van considerar "un problema greu" en l'últim baròmetre municipal i l'ha definit com "un estàndard bàsic per a la convivència. Sense seguretat no es pot fer res".

Dues visions: Albert Batlle i Gabriel Jené

La jornada ha girat al voltant d'una xerrada entre el responsable de seguretat de l'Ajuntament de la ciutat, Albert Batlle, i del president de Barcelona Oberta, Gabriel Jené.

"Barcelona és una ciutat que aspira a la màxima seguretat possible", ha dit Batlle després de la pregunta de la conductora de l'acte sobre si Barcelona és una ciutat segura. Malgrat això, el tercer tinent d'alcalde ha apuntat que "en general sí que ho és". "No creixeria econòmicament si en el món no es percebés així", ha volgut deixar clar.

En canvi, Jené s'ha mostrat més crític. "No hi ha tirotejos, no hi ha segrestos, però sí que és una ciutat insegura, perquè hi ha una percepció ciutadana d'això", ha apuntat, dient que hi ha dades que diuen que un de cada quatre barcelonins ha estat víctima d'un furt en algun moment. En el sector del comerç, l'àmbit de competència de Jené, ha assegurat que la sensació és la mateixa.

"L'aspiració ha d'anar acompanyada d'acció"

Batlle ha subratllat la disminució de la "activitat delincuencial", que ha lligat "al augmento de la presència policial". Sigui com sigui, ha volgut deixar clar que aquesta aspiració de màxima seguretat que té la ciutat "ha d'anar acompanyada d'acció".

Per part seva, Jené ha incidit en la necessitat que es continuï actuant i ha reconegut que, encara que les dades de delictes han disminuït, "han de baixar més", demanant "més presència policial amb uniforme als carrers". A la seva manera de veure, això crearà "pressió sobre els autors dels petits furts".

Al fil, Batlle ha recollit el guant de Jené sobre si es necessiten més càmeres de videovigilància, i encara que ha dit que és alguna cosa que entra en la llista de prioritats, no serà alguna cosa que ocorrerà a curt termini.

Multirreincidencia

Els delictes comesos per lladres multirreincidentes ha estat la següent problemàtica que s'ha posat sobre la taula. Batlle ha destacat els resultats del pla Kanpai, que es va saldar amb més de 100 detinguts en diverses ciutats de l'àrea metropolitana de Barcelona. "Hi haurà més operatius com aquest", ha assegurado Batlle.

No obstant això, Jené ha tornat a posar el contrapunt, dient que encara que aquests operatius són necessaris, el preocupa el que ocorre amb els arrestats poc temps després. "No hi ha prou jutjats, a vegades s'ha d'esperar fins a 2 anys perquè compareguin davant la justícia", ha apuntat.

Batlle ha destacat "els resultats que estan donant els patrullatges conjunts amb els Mossos d'Esquadra (per part de la Guàrdia Urbana de Barcelona) en punts com el districte de Ciutat Vella", però ha recordat la necessitat de dotar als agents i la justícia "de les eines necessàries per combatre la delinqüència". "Els primers que són conscients de la lentitud de la justícia són els jutges i fiscals, saben que no pot continuar passant", ha reblat.

"Monocultiu turístic"

Jené ha apuntat també que l'evolució de Barcelona, especialment en els barris del centre, cap a un "monocultiu turístic" també converteixen aquests territoris en un lloc en el qual els lladres poden actuar. "Necessitem una mirada llarga per millorar l'experiència a la ciutat i, sobretot, reforçar la seguretat", ha considerat el president de Barcelona Oberta.

Per part seva, Batlle ha dit que un dels plans del govern municipal és treballar perquè molts carrers del centre deixin d'estar "plenes de botigues de carcasses de mòbils i de souvenirs", encara que ha admès que és una tasca complexa i que "no es pot fer d'un dia per a un altre".

Lluita contra la droga

Tant Batlle com Jené han coincidit que els sectors públic i privat deuen forces per lluitar contra la droga. El tinent d'alcalde ha incidit en la necessitat de controlar també els clubs cannàbics, dient que, encara que la situació és millor que en la dècada de 1980, "no es pot abaixar la guàrdia".

El fet de tenir port accentua la possibilitat que aquestes substàncies entrin per aquesta infraestructura. De fet, en els últims anys el Port de Barcelona és una porta d'accés a Europa que els narcotraficants trien, en detriment d'Anvers (Bèlgica), que era un dels preferits. Segons apunten diversos experts, hi ha un doble motiu: la feblesa en la seguretat i la proximitat amb França.

La llum, un altre aspecte a millorar

La il·luminació, també vinculada a la seguretat, s'ha posat sobre la taula, i Batlle ha assegurat que aquesta és una altra de les qüestions en les quals està treballant el govern municipal socialista.

"No seria necessari que la llum estigués encesa tota la nit, es podria instal·lar sensors", ha suggerit Jené, davant el que Batlle ha tornat a incidir en què la ciutat aspira a tenir la millor il·luminació possible.

La figura de l'alcaldessa de nit

Per acabar, Batlle ha elogiat la figura de l'alcaldessa de nit, Carmen Zapata, que ostenta el càrrec des de tardor de l'any passat. "La convivència a la nit ha millorat moltíssim", ha destacat el tinent d'alcalde, incidint en el treball que ha coordinat en els punts d'oci nocturn de la ciutat. "Hem d'estar orgullosos, és un exemple per a moltes ciutats del món", ha acabat.

El tancament de Jené, en canvi, ha tornat a estar carregat d'ironia. "No estem per estar de festa, a la nit", ha dit, amb un ampli somriure.