VÍDEO | El rol crucial de les abelles: Què fan amb el pol·len?

Les abelles , petites però poderoses, juguen un paper fonamental al nostre ecosistema. Aquests incansables pol·linitzadors tenen una relació única amb les flors, recol·lectant i transformant el pol·len de maneres sorprenents. La interacció entre les abelles i el pol·len té un impacte enorme en la biodiversitat i la producció d'aliments, cosa que fa que la seva tasca sigui essencial per a la vida al nostre planeta.

Aquest article explora a fons què fan les abelles amb el pol·len. Vegem per què el pol·len és tan important per a aquests insectes i com el recol·lecten de les flors. També examinarem el procés fascinant mitjançant el qual les abelles transformen aquest recurs valuós. Entendre aquestes dinàmiques ens ajuda a apreciar millor el paper crucial de les abelles al nostre món.

La importància del pol·len per a les abelles

El pol·len té un paper fonamental en la vida de les abelles. Aquest valuós recurs natural és essencial per a la supervivència i el desenvolupament de la colònia. Les abelles el recol·lecten de les flors i el transformen en un aliment altament nutritiu conegut com a “pa d'abella”.

Font de proteïnes

El pol·len és la principal font de proteïnes per a les abelles mel·líferes. A més, proporciona greixos, lípids, minerals i vitamines essencials per a la dieta. El contingut proteic del pol·len és crucial per al desenvolupament saludable de les abelles joves i la producció de cries. S'ha determinat que el nivell mínim de proteïna requerit per a les abelles mel·líferes és entre el 20% i el 25% de proteïna crua.

Una dieta rica en pol·len dʻalta qualitat té un impacte positiu en la longevitat de les abelles obreres. Per contra, quan les abelles depenen de pol·len baix en proteïnes, la producció de cries es redueix significativament. Això ressalta la importància de tenir accés a pol·len variat i nutritiu per mantenir la salut de la colònia.

Aliment per a les larves

El pol·len juga un paper crucial a l'alimentació de les larves d'abella. Durant els primers tres dies del seu desenvolupament, totes les larves reben gelea reial. Després d'aquest període, les larves destinades a convertir-se en obreres i abellots són alimentades amb una barreja de mel i pol·len. Aquesta dieta és fonamental per al seu creixement i desenvolupament adequats.

Les abelles nodrisses, que són abelles joves, produeixen gelea reial durant els primers deu dies de la seva vida adulta. Aquesta producció depèn directament del subministrament de pol·len. Si hi ha escassetat de pol·len, les nodrisses deixen de produir gelea reial, cosa que afecta negativament l'alimentació de les larves i, per tant, el futur de la colònia.

Maduració d'ovaris en femelles

El pol·len també té un impacte significatiu en el desenvolupament dels òrgans reproductius de les abelles femella. Durant el període larvari, es forma una massa granulosa a la part posterior de la regió dorsal de les larves, entre el cor i l'intestí. Aquesta massa donarà lloc als ovaris a les femelles i als testicles als abellots.

Una dieta adequada en pol·len és essencial per al desenvolupament complet daquests òrgans reproductius. Si el pol·len disponible no és ric en proteïnes, encara que sigui abundant, el desenvolupament de les larves es veu afectat. En casos extrems, la manca de proteïnes pot portar a la mort de les larves abans que arribin a ser insectes adults.

El procés de recol·lecció del pol·len

Les abelles mel·líferes han desenvolupat un procés fascinant i eficient per recol·lectar pol·len. Aquest procés involucra estructures especialitzades, comportaments de farratge específics i una notable eficiència en la recol·lecció.

Estructures especialitzades

Les abelles obreres tenen adaptacions úniques per a la recol·lecció de pol·len. A les potes del darrere, tenen una estructura anomenada corbícula o "canasta de pol·len". Aquesta és una escopa especialitzada que permet transportar tant pol·len com nèctar. Les abelles també tenen pèls plomosos als seus cossos que ajuden a atrapar el pol·len mentre visiten les flors.

Comportament de farratge

El farratge de pol·len és un comportament col·lectiu organitzat amb precisió. Les abelles regulen amb cura aquesta activitat segons el nivell d'emmagatzematge de pol·len al rusc, els recursos disponibles i les condicions climàtiques. Quan les reserves de pol·len a la colònia disminueixen, es desencadena un canvi en el comportament de les farratgeres. La colònia recluta més recol·lectores de pol·len i augmenta la freqüència dels viatges de farratge.

Eficiència en la recol·lecció

Les abelles han desenvolupat mètodes altament eficients per recol·lectar i transportar pol·len. Utilitzen les potes davanteres per raspar el pol·len dels estams i pètals de les flors. Després, barregen el pol·len amb nèctar regurgitat, formant una bola viscoelàstica que adhereixen a les corbícules de les potes del darrere. Aquesta consistència viscoelàstica assegura que el pol·len arribi de manera segura al rusc sense pèrdues durant el vol.

S'ha estimat que una abella recol·lectora pot portar al rusc una mitjana de 15 mil·ligrams de pol·len en cada viatge. En ruscs forts, es poden recol·lectar de 20 a 40 quilos de pol·len a l'any. L'eficiència en la recol·lecció també es veu influenciada per factors com la mida dels grans de pol·len de diferents espècies de plantes i les condicions del rusc.

Transformació del pol·len per les abelles

Addició de nèctar i enzims

Les abelles tenen un procés fascinant per transformar el pol·len recol·lectat. En arribar al rusc, les obreres dipositen el pol·len a les cel·les de les bresques. Altres abelles, conegudes com a "manipuladores", masteguen i unten el pol·len amb la seva saliva, creant una massa impregnada d'enzims. Aquest procés és crucial, ja que els enzims de la saliva de les abelles inicien la transformació del pol·len.

Les obreres piconen aquesta massa a les cel·les, formant capes compactes de pol·len processat. Cada capa es cobreix amb una fina pel·lícula de mel, que juga un paper important a la fermentació posterior. La mel humecta l'exina, la capa exterior dura dels grans de pol·len, i la trenca, permetent que penetri a l'interior del gra.

Fermentació i conservació

Un cop omple la cel·la, comença un procés de fermentació acidolàctica que dura aproximadament 12 hores. En aquest procés intervenen fongs del sucre (aportats per la mel), llevats i lactobacteris. La fermentació es desenvolupa en quatre fases:

1. Aparició de lactobacteris, llevats i bacteris aeròbics.
2. Desenvolupament de bacteris lactoàcids (estreptococs).
3. Augment de l'acidesa del pol·len i increment del contingut de vitamina B.
4. Desaparició dels estreptococs i desenvolupament de lactobacils.

Entre els dies 7 i 15 després de la recol·lecció, els lactobacteris i alguns llevats desapareixen. L'acidesa augmenta significativament, el pol·len perd la capacitat de germinar i es desenvolupen propietats antibiòtiques.

Creació de "pa d'abella"

El resultat d'aquest procés és el “pa d'abella”, un producte més ric en proteïnes solubles i aminoàcids que el pol·len original. El pa d'abella té diverses funcions al rusc:

1. Aliment per a les abelles joves.
2. Nutrició per a les cries els primers dies.
3. Ingredient essencial de la gelea reial.

El pa d'abella és més digerible i té una aportació energètica més gran que el pol·len sense processar. A més, gràcies a l'acidificació produïda per l'àcid làctic i les propietats conservants de la mel, es manté en bones condicions durant molt de temps. Aquest aliment és fonamental per a la supervivència i desenvolupament saludable de la colònia d'abelles.

La importància de les abelles

Les abelles tenen una influència significativa en el nostre ecosistema, exercint un paper vital en la pol·linització i la producció d'aliments. La seva relació única amb el pol·len no només és essencial per a la seva pròpia supervivència, sinó que també té un impacte a la biodiversitat global. El procés de recol·lecció i transformació del pol·len per part de les abelles és una meravella de la natura, demostrant l'eficiència i l'adaptació evolutiva d'aquests insectes petits però poderosos.

Entendre la importància de les abelles i la seva interacció amb el pol·len ens ajuda a valorar millor el seu paper al món natural. La creació del pa d'abella, un aliment ric en nutrients, mostra la capacitat increïble de les abelles per transformar recursos naturals. Aquest coneixement subratlla la necessitat de protegir les abelles i els seus hàbitats, no només pel seu benestar sinó també per mantenir el delicat equilibri dels nostres ecosistemes i assegurar la producció d'aliments per al futur.