Un 'bosc' de fitoplàncton al mar podria ser la solució al canvi climàtic

La quantitat de diòxid de carboni (CO₂) present a l'atmosfera ha influït en la temperatura del planeta durant milions d'anys. Actualment, les emissions d'origen humà acceleren l'escalfament global, i la solució sembla evident: reduir el CO₂ per tornar a una situació climàtica estable. Tot i això, el desafiament rau en com aconseguir-ho.

Aturar completament les emissions de CO₂ és un objectiu ambiciós que, fins i tot si s'aconsegueix, podria trigar dècades a reflectir-se en una millora del clima. Per aquesta raó, alguns científics exploren solucions alternatives a gran escala. Una es basa en els oceans, que actuen com a grans embornals de carboni. Estudis publicats fa més de 20 anys ja indicaven que els mars poden absorbir prop d'un terç de les emissions humanes de CO₂, i el fitoplàncton, aquests diminuts organismes vegetals que suren a l'aigua, n'és el principal responsable.

El fitoplàncton, com els arbres, utilitza CO₂ i llum solar per créixer. En morir, aquests organismes s'enfonsen al fons de l'oceà, eliminant el carboni de l'atmosfera. Aquesta dinàmica ha portat a una idea prometedora: augmentar la quantitat de fitoplàncton als oceans per capturar més CO₂, fertilitzant les aigües amb ferro, un nutrient essencial per al seu creixement. No obstant això, aquesta proposta mai no ha passat de la teoria a la pràctica a causa dels dubtes dins de la comunitat científica.

Tot i això, alguns experts estan disposats a provar la idea. El consorci internacional Exploring Ocean Iron Solutions (ExOIS), conformat per institucions científiques de diversos països, planeja fer un experiment a gran escala per verificar si aquesta estratègia és viable. El projecte, que s'espera que comenci el 2026, proposa fertilitzar una zona de 10.000 quilòmetres quadrats al nord-est de l'oceà Pacífic, una extensió comparable a la de províncies espanyoles com Sòria o Huelva.

L'objectiu és avaluar la capacitat dels oceans per eliminar CO₂ mitjançant aquesta tècnica i estudiar-ne els efectes en els ecosistemes marins. Tot i els desafiaments, com l'obtenció de permisos i els 160 milions de dòlars necessaris per finançar l'assaig, el projecte continua endavant.

Tot i així, els projectes de geoenginyeria, com aquest, han estat objecte d'escepticisme. Si bé podrien oferir solucions complementàries, no s'han de veure com una excusa per no reduir les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle. Com assenyala l'investigador Mariano Marzo Carpio, aquests projectes són un pla B en cas que els esforços actuals de mitigació no siguin suficients, però no poden reemplaçar les accions necessàries per frenar el canvi climàtic.