La teva sang pot salvar vides: Anima't a donar a la Setmana Mundial de la Donació de Plasma!

Del 30 de setembre al 6 d'octubre se celebra la Setmana Mundial de la Donació de Plasma amb 36 campanyes especials durant els set dies a tot el territori, a més dels 13 centres fixos de donació de sang dels grans hospitals, on també es pot concertar cita per fer donació de plasma.

La setmana de la donació de plasma és el reclam perfecte per recordar la importància de donar la part líquida de la nostra sang; ja que cada cop hi ha més malalties que necessiten aquest 'medicament' del qual tots som portadors i que no es pot fabricar. Cal tenir en compte que, plasma, es pot donar cada 15 dies.

D'aquesta part líquida de la sang s'elaboren els anomenats hemoderivats , medicaments que es realitzen a partir de proteïnes extretes del plasma, i que són vitals per a alguns malalts. Ho són essencialment les immunoglobulines (IgG), que són les defenses que serveixen com a eina al sistema immunitari per defensar-se de virus o infeccions, per exemple.

El tret de sortida de la Setmana d'aquest any tindrà lloc de manera simbòlica durant la campanya que es farà a Roda de Ter, dimarts 1. L'acte d'obertura comptarà amb la presència de representants del Banc de Sang i Teixits (BST), ACADIP , l'Associació Catalana de Dèficits Immunitaris Primaris, la Barcelona PID Foundation , que aquest any celebra el desè aniversari, i l'Associació de Donants de sang.

El repte de les 1000 donacions en una setmana

A Catalunya es calcula que hi ha més de 3000 persones que necessiten aquests medicaments de per vida i més de 4000 persones que reben transfusions de plasma anualment. Tot i això, Actualment, només hi ha donants de plasma per obtenir el 39% de les immunoglobulines necessàries: haurien de duplicar-se les donacions de plasma per poder cobrir aquesta demanda. Com que la majoria de països d'Europa, Catalunya no és autosuficient en plasma i ha de comprar medicaments a l'estranger.

El Banc de Sang i Teixits va posar en marxa el 2023 una campanya que sota la denominació del'REPTE d'OR 2023-2025' -en al·lusió al color del plasma-, posava el focus en un objectiu de salut que és de país : aconseguir ser autosuficients en plasma de manera progressiva. Es tracta d?arribar a les 50.000 donacions anuals el 2025, i aconseguir el 2026 les 64.000 donacions necessàries, que és la meta perquè Catalunya sigui líder en la donació altruista i s?arribi a l?autosuficiència. Aquest any aquesta campanya arriba al seu equador amb el repte d'aconseguir en una setmana, a les 1000 donacions.

En aquesta Setmana mundial, l'objectiu és aconseguir 200 donacions diàries i, el que és més important, registrar un 15% de nous donants , que siguin en bona mesura, joves, ja que són els que han de prendre el relleu dels qui es retiren. El gran repte posterior serà fidelitzar aquest gruix de nous donants i aconseguir que, el proper any i mig, dobleguin les donacions que fan anualment, per fer efectiu el repte de l'autosuficiència. Pel que fa als nous donants, des de començament d'any, de gener a agost, hem augmentat un punt respecte a l'any passat i hem passat d'un 11,9% a un 12,9%.

La campanya d'aquest any va acompanyada d'un ampli dispositiu de difusió amb banderoles, senyalització als hospitals, continguts en xarxes i testimonis i, fins i tot , un ' multiplicador de donants' ; eina que permet crear un enllaç propi per compartir amb amics i familiars i animar-los a reservar hora per donar sang.

De fet, en aquesta ocasió hi ha la novetat del Donant d'OR, que és el carnet que aconseguiran els donants que facin un mínim de 6 donacions el següent any , és a dir, del 30 de setembre de 2024 i el 29 de setembre de 2025 .Els donants que aconsegueixin totes les donacions podran escollir gaudir d'una experiència cultural, esportiva o musical.

Cada donant només dóna 1,97 cops l'any quan podria arribar a les 24 vegades.

Aquest any passat, es van registrar un total de 27.749 donacions de les 14.542 persones que van donar plasma a Catalunya, un augment significatiu respecte de l'any anterior . Actualment, de gener a agost del 2024, hem arribat a les 20.800 donacions de plasma.

Previsió de donacions 2023-2025

D'aquestes, la mitjana de donació ha estat de 1,97 . És a dir, que cada donant de plasma va donar prop de dues vegades. L'objectiu de la nova campanya no només és fer nous donants, sinó aconseguir que cada persona doni més vegades i arribar així a les 4 donacions de mitjana per any.

Cal tenir en compte que el plasma és pràcticament tota aigua, per això, a diferència de la sang, es pot donar amb molta més freqüència, ja que la recuperació és molt ràpida. De fet, es pot donar cada 15 dies. La donació només de plasma o «plasmafèresi » pot durar entre 40 i 60 minuts i consisteix a extreure sang, separar les cèl·lules sanguínies mitjançant un separador cel·lular, retenir el plasma i tornar la resta al donant per la mateixa via.

Del plasma no només se'n fan hemoderivats, n'hi ha una part, el 15%, que es transfon a persones que han perdut molt de líquid perquè han patit un accident , els grans cremats , o per recuperar-se després d'un trasplantament o un tractament de càncer . Aquest 2023 van ser transfosos un total de 3980 pacients.

Les Immunoglobulines: el 'medicament' per a les malalties del sistema immunitari

Des del 2010, l'ús de les immunoglobulines s'ha doblat. Actualment s'utilitzen cada cop més per un grup de patologies que està creixent. El 50% del seu ús es dedica als tractaments per a les immunodeficiència primàries , malalties congènites minoritàries en què els pacients tenen problemes amb la fabricació de defenses per combatre les infeccions. Aquest medicament és per a molts l'única alternativa de tractament, ja que els dota de les defenses. A Catalunya, es calcula que més de 5000 persones estan afectades per aquestes malalties, i actualment, n'hi ha 3000 que requereixen tractament de per vida.

A més, l'ús de les immunoglobulines s'ha estès molt a altres àrees per les propietats immunomoduladores i antiinflamatòries. Així, són per al tractament de malalties neurològiques, com és el cas de la Síndrome de Guillain-Barré o la Miastenia gravis i altres polineuropaties, per a immunodeficiències per malalties hematològiques com el mieloma, alguns tipus de leucèmies, o la púpura trombocitopènica immunitària, per les trombopènies autoimmunes, les anèmies hemolítiques autoimmunes, però també per a altres malalties que tenen símptomes inflamatoris com malalties infeccioses, malalties hematològiques, alguns trasplantaments o, algunes patologies dermatològiques, i un llarg etcètera.

Els altres hemoderivats: l'albúmina i els factors de coagulació

Dentre la resta de medicaments que provenen del plasma estan els factors de la coagulació com el FVIII i FIX . Quan falten aquests factors, es produeixen sagnats i malalties conegudes com l'hemofília. Actualment, a Catalunya hi ha uns 500 malalts en tractament amb aquests factors de coagulació.

Un altre medicament fet de les proteïnes del plasma és l'alfa-1-antitripsina (AAT) , que exerceix la funció de protegir el teixit pulmonar de les inflamacions i les infeccions. El dèficit d‟aquesta proteïna és una malaltia minoritària i provoca greus afectacions pulmonars. A Catalunya, afecta uns 80 malalts.

Finalment hi ha l'albúmina , que s'usa com a tractament secundari a la malnutrició o la malaltia renal o hepàtica.