Com impacta l'espai a la ment humana? La NASA arriba a un curiós descobriment

Una investigació realitzada per la NASA mostra que els astronautes processen algunes tasques més lentament a l'espai, però no hi ha signes de deteriorament cognitiu permanent, llençant una mica de llum sobre si el rendiment cognitiu dels astronautes canvia mentre són a l'espai.

A l'estudi, publicat a 'Frontiers in Physiology', s'ha treballat amb 25 astronautes que van passar una mitjana de sis mesos a l'Estació Espacial Internacional (ISS), investigadors dels EUA per examinar els canvis en una àmplia gamma de dominis del rendiment cognitiu. Aquest conjunt de dades constitueix la mostra més gran de dades de rendiment cognitiu d'astronautes professionals publicada fins ara.

"Hem demostrat que no hi ha evidència de cap deteriorament cognitiu significatiu ni d'un deteriorament neurodegeneratiu als astronautes que van passar sis mesos a la ISS", declara la doctora Sheena Dev, investigadora del Laboratori de Salut Conductual i Rendiment de la NASA i primera autora del estudi.

"Viure i treballar a l'espai no es va associar amb un deteriorament cognitiu generalitzat que pogués indicar un dany cerebral significatiu". Per arribar a aquesta conclusió, els astronautes es van sotmetre a una sèrie de proves desenvolupades per avaluar una varietat de dominis cognitius mitjançant 10 subproves. Per a cada prova, els investigadors van mesurar la velocitat i la precisió en cinc moments: abans de la missió, al principi i al final del vol respectivament, així com als 10 i 30 dies després de l'aterratge.

Els resultats van mostrar que les respostes a les tasques que avaluaven la velocitat de processament, la memòria de treball i l'atenció eren més lentes que a la Terra, però no eren menys precises. No obstant això, aquests canvis no van persistir de la mateixa manera durant molt de temps.

"Per exemple, el rendiment més lent a l'atenció només es va observar al principi de la missió, mentre que el rendiment més lent a la velocitat de processament no va tornar als nivells inicials fins després que la missió acabés i la tripulació tornés a la Terra", assenyala Dev. En general, el rendiment cognitiu dels astronautes va ser estable i els investigadors no van trobar evidència que suggerís mal al sistema nerviós central durant una missió espacial de sis mesos.

Els resultats van mostrar que alguns dominis cognitius eren més susceptibles de veure's afectats que d'altres. "Fins i tot a la Terra, la velocitat de processament, la memòria de treball i l'atenció són dominis cognitius que poden mostrar canvis temporals quan una persona està sota estrès. Altres dominis, com la memòria, són menys vulnerables als factors estressants. Per exemple , si tens un dia molt atrafegat però no vas poder dormir molt la nit anterior, és possible que sentis que és difícil parar atenció o que necessites més temps per completar les tasques", explica Dev.

Els astronautes també estan exposats a aquests factors estressants, però altres factors estressants addicionals que són exclusius de lespai també tenen el seu efecte.

"Descobrim que els àmbits més vulnerables mentre els astronautes estan a bord de la ISS són els mateixos que són més susceptibles als factors estressants a la Terra", comenten els autors.

Els investigadors comenten que el seu estudi els pot ajudar a comprendre quins canvis en el rendiment cognitiu podrien esperar-se quan els humans es desplacen a entorns extrems. Tot i això, el que l'estudi no va demostrar és per què es van produir aquests canvis, van advertir els investigadors. Tampoc no es va proposar avaluar si el rendiment operatiu dels astronautes es va veure afectat.

"Podria ser que fins i tot en àrees en què es van observar descensos, els astronautes encara poguessin compensar i completar les seves tasques de manera efectiva", aclareix Dev. Quan els astronautes comencin a viatjar més profundament a l'espai (a la Lluna o Mart , per exemple), aquestes dades de l'òrbita baixa de la Terra també poden proporcionar una comparació que pot ajudar a detectar més ràpidament els canvis cognitius provocats per una exposició més gran a la radiació i endarreriments prolongats en les comunicacions, van concloure els investigadors.