El planeta a la vora del col·lapse! La biodiversitat aquàtica enfronta la seva pitjor crisi

El futur de les espècies d'aigua dolça aquàtiques està més amenaçat que mai. Segons la major avaluació mundial realitzada per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), el 24% d'aquestes espècies, que inclouen peixos, libèl·lules, crancs i gambetes d'aigua dolça, estan en greu risc d'extinció. En total, almenys 4.294 espècies de les 23.496 incloses a la Llista Roja d'Espècies Amenaçades es troben en perill, una xifra alarmant que posa en dubte la salut dels ecosistemes aquàtics del planeta.

Aquesta exhaustiva anàlisi, que ha pres més de 20 anys de treball per part de més de 1.000 experts internacionals, ha estat publicada a la revista Nature i ha donat resultats preocupants per a la biodiversitat dels nostres rius, llacs i aiguamolls. S'hi presenten mesures urgents per prevenir noves extincions i es fa una crida a l'acció a governs i sectors industrials perquè utilitzin aquestes dades en la gestió de l'aigua i en polítiques de conservació més eficaces.

Les espècies més amenaçades

Entre els animals aquàtics més amenaçats, els crancs, crancs de riu i gambetes es troben a la corda fluixa, amb un alarmant 30% de les espècies en perill d'extinció. A aquests els segueixen els peixos d'aigua dolça, amb un 26% de les espècies amenaçades, i les libèl·lules i damissel·les, que enfronten una amenaça del 16%.

L'informe destaca que certes zones del món estan particularment afectades per la desaparició d'aquestes espècies. El Llac Victòria, el Llac Titicaca, les zones humides de Sri Lanka i els Ghats occidentals de l'Índia són punts crítics on la biodiversitat aquàtica es veu seriosament afectada. Tot i això, el que més sorprèn és que els sistemes d'aigua subterrània de tot el planeta allotgen més espècies en risc del que es pensava.

Causes i conseqüències: la petjada humana

La culpa d'aquesta crisi recau principalment en les activitats humanes. La contaminació derivada de l'agricultura i l'explotació forestal és una de les causes principals de l'extinció d'aquestes espècies. La conversió de terres per a ús agrícola, l'extracció d'aigua i la construcció de preses han accelerat la degradació dels ecosistemes d'aigua dolça i han interromput rutes migratòries crucials per a les espècies aquàtiques.

A més a més, la sobrepesca i la introducció d'espècies invasores han tingut un impacte devastador. La pèrdua de biodiversitat aquàtica no només posa en risc les espècies, sinó que també afecta els ecosistemes sencers, i compromet els serveis ambientals vitals que aquests ecosistemes proporcionen a la humanitat.

Un incert futur: la urgència de l'acció

Per fer front a aquesta crisi, l'informe de la UICN demana un canvi radical en la manera com gestionem els recursos hídrics i les polítiques de conservació. És essencial augmentar la inversió en el monitorament de les espècies d'aigua dolça i garantir que les estratègies de conservació i planificació de l'ús de l'aigua es basen en informació actualitzada.

Tot i això, l'estudi també revela que, contràriament al que es pensava, l'estrès hídric i l'eutrofització (l'acumulació excessiva de nutrients a l'aigua) no són els millors indicadors per identificar àrees d'alta amenaça per a les espècies aquàtiques. Això posa en evidència la necessitat d'adoptar enfocaments més complets i específics per preservar aquestes espècies i els ecosistemes aquàtics.

El Dr. Topiltzin Contreras Macbeath, copresident del Comitè de Conservació de l'Aigua Dolça de la UICN, subratlla que és "essencial" incloure les dades sobre espècies aquàtiques en les estratègies de conservació i en la planificació d'ús de l'aigua per garantir un futur saludable per a aquests ecosistemes tan vitals.

Sense una acció urgent, el món podria enfrontar una pèrdua irreversible de biodiversitat en els seus ecosistemes aquàtics, cosa que afectaria tant el medi ambient com les comunitats humanes que en depenen.