Un estudi liderat per la Universitat Autònoma de Barcelona (#UAB) ha descobert que el ritual iber dels caps tallats era "més complex del que es pensava", informa la universitat en un comunicat aquest divendres.
Per a dur-ho a terme s'han analitzat patrons de mobilitat de les comunitats humanes de l'Edat de Ferro i la recerca es basa en l'estudi de 7 cranis tallats d'homes de dos jaciments d'aquest període: en l'antiga ciutat d'Ullastret (Girona) i en el poblat del Puig Castellar a Santa Coloma de Gramenet (Barcelona).
Publicat en 'Journal of Archaeological Science: Reports', revela que els individus del Puig Castellar i Ullastret no havien estat seleccionats a l'atzar: "Hi hauria una tendència homogènia cap als homes en el ritual, però els patrons de mobilitat i de localització suggereixen una major diversitat".
Per a l'estudi, l'equip ha combinat la bioarqueología i l'anàlisi d'isòtops estables d'estronci i oxigen en l'esmalt dental els cranis, juntament amb dades arqueozoológicos i un mostreig detallat de sediment i vegetació en les proximitats.
Els resultats dels isòtops d'estronci del sediment i la vegetació van permetre definir el rang referencial de l'estronci de la zona pròxima a cada jaciment (estronci biodisponible) i destriar quins individus coincidien o no amb aquest rang i, per tant, "si eren locals o no".
Al Puig Castellar, els valors isotòpics de 3 dels 4 individus difereixen "significativament" del referencial d'estronci local, cosa que suggereix que, probablement, no eren locals.
D'altra banda, a Ullastret, els investigadors van trobar una mescla d'orígens locals i no locals: aquest resultat apunta al fet que la pràctica dels caps tallats s'aplicava de manera diferenciada en cada jaciment, la qual cosa "sembla descartar una expressió simbòlica homogènia, encara que es necessitaran més estudis".
El fet que al Puig Castellar estiguessin exposades en una zona com la muralla fa que els investigadors es decantin per la hipòtesi que la seva exposició tenia com a objecte la demostració de poder i la coacció, "tant per a la repressió interna com cap a un grup extern a la comunitat".
A Ullastret, els dos individus locals es van trobar enmig de la ciutat, la qual cosa apunta al fet que estarien exposats en alguna paret o porta i podrien pertànyer a persones importants de la comunitat o venerades; i un tercer crani, de possible origen forà, va aparèixer en una fossa externa a les muralles i podria ser un "trofeu bèl·lic".
Diferències entre els titulars
La recerca prèvia sobre la gestió del territori dels ibers ha suggerit diferències sobre com aquestes societats explotaven els recursos que les envoltaven, i amb aquest estudi s'ha pogut observar que els cranis trobats a Puig Castellar i Ullastret mostren també patrons de mobilitat "diferents".
Segons els investigadors, els valors dels individus i la seva relació amb els valors de la zona són totalment diferents en cada jaciment, i les mostres faunístiques també revelen una gestió dels recursos "molt diferenciada", en coherència amb la tipologia de cada assentament.
"Aquesta diferenciació reflecteix una societat dinàmica i complexa amb importants interaccions locals i externes. El nostre estudi és una primera aproximació a aquesta problemàtica arqueològica mitjançant un mètode que està revolucionant la manera que tenim d'estudiar la mobilitat en el passat", indiquen.
Escriu el teu comentari