Esperança per a l'Alzheimer: una anàlisi de sang permet detectar la malaltia de manera precoç

Un equip liderat per l'Institut de Recerca de l'Hospital de la Mar de Barcelona i el BarcelonaBeta Brain Research Center (BBRC), de la Fundació Pasqual Maragall, ha confirmat que una anàlisi de sang pot identificar amb gran precisió el risc de desenvolupar Alzheimer en persones amb símptomes de deterioració cognitiva. L'estudi, publicat en la revista Nature Medicine, valguda l'ús del biomarcador phospho-tau217 com a eina diagnòstica eficaç.

La recerca s'ha dut a terme en col·laboració amb les universitats de Göteborg i Lund (Suècia), i amb l'hospital i la universitat de Brescia (Itàlia). En total, s'ha analitzat a 1.767 persones procedents de quatre cohorts hospitalàries i una d'atenció primària.

Els investigadors han validat un nou sistema automatitzat, anomenat Lumipulse p-tau217, desenvolupat per l'empresa japonesa Fujirebio, que permet mesurar en sang els nivells del biomarcador. Aquest sistema ha demostrat una precisió superior al 90% en pacients hospitalaris, una fiabilitat comparable a la de proves invasives com la punció lumbar. La precisió, no obstant això, és una mica menor en persones majors de 80 anys i en contextos d'atenció primària.

Segons el Dr. Marc Suárez-Calvet, neuròleg de l'Hospital de la Mar i investigador del BBRC, aquesta eina pot ajudar a decidir quins pacients necessiten sotmetre a proves més complexes, com un PET cerebral o una punció lumbar, i en quins casos no seria necessari continuar amb més estudis. Així i tot, adverteix que els resultats han de ser sempre interpretats per un professional especialitzat, en el marc d'una avaluació neurològica completa.

A més del seu valor diagnòstic, la prova ofereix avantatges logístics i econòmics: pot realitzar en laboratoris clínics convencionals, la qual cosa facilitaria el diagnòstic primerenc i equitatiu de l'Alzheimer. Tal com assenyala el Dr. Pablo Villoslada, cap del Servei de Neurologia de l'Hospital de la Mar, aquesta eina té el potencial de reduir els costos del diagnòstic entre un 60% i un 81%, respecte a les tècniques actuals.

Encara que els resultats són prometedors, els autors subratllen que seran necessaris nous estudis abans d'incorporar aquest sistema de forma generalitzada en la pràctica clínica.