La Vall d’Hebron revela com la radiació UV en nounats pot causar melanomes

Cada any es diagnostiquen prop de 150.000 nous casos de melanoma a Europa, i tot apunta al fet que aquesta xifra continuarà creixent en els pròxims anys, impulsada per factors com el canvi climàtic. Encara que es tracta d'un dels tumors cutanis més freqüents, encara es desconeixen moltes claus sobre el seu origen i evolució.

Un equip del grup de Recerca Biomèdica en Melanoma del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), en col·laboració amb el Servei de Dermatologia de l'Hospital Universitari Vall d’Hebron i el programa d'Oncologia Clínica del Vall d’Hebron Institut d'Oncologia (VHIO), ha aconseguit desentranyar un mecanisme cel·lular que podria explicar per què alguns melanomes es desenvolupen sense un origen primari clar, és a dir, sense que existeixi una piga o taca prèvia.

Radiació ultraviolada i mutacions genètiques: una combinació perillosa

L'estudi, publicat en la revista Oncogene, identifica com l'exposició a la radiació ultraviolada (#UV) —el principal factor ambiental associat al melanoma— pot alterar la funció dels melanòcits, les cèl·lules responsables de produir melanina en la pell. En concret, s'ha descobert que aquesta exposició, combinada amb l'activació de la mutació BRAFv600E, desencadena una reprogramació genètica que permet a aquestes cèl·lules proliferar de manera descontrolada.

Aquesta mutació està present en aproximadament el 80% dels nevos (pigues benignes), on en un primer moment estimula el creixement cel·lular, però posteriorment activa mecanismes supresores que frenen aquesta proliferació. No obstant això, en al voltant del 50-60% dels melanomes malignes, la mutació BRAFv600E també està present, la qual cosa suggereix que, en alguns casos, aquests mecanismes de fre no arriben a activar. Fins ara, es desconeixia per què.

Gràcies a l'ús de models animals, anàlisis clíniques i estudis genètics, l'equip ha aconseguit identificar un factor clau en aquest procés: la pèrdua de la cinasa LKB1. Aquesta pèrdua impedeix que els melanòcits amb la mutació BRAFv600E frenin el seu creixement, afavorint el desenvolupament d'un melanoma.

UPP1: una nova diana terapèutica en l'horitzó

A més de la troballa sobre la pèrdua de LKB1, els investigadors han identificat una molècula clau implicada en aquest procés: UPP1. Aquesta proteïna sembla estar involucrada en la reprogramació genètica que afavoreix la proliferació maligna. El seu bloqueig, segons els resultats preliminars, podria dificultar la viabilitat de les cèl·lules tumorals, obrint així una nova via terapèutica.

Encara que es necessitaran més estudis per a confirmar l'eficàcia d'aquesta estratègia en humans, els resultats són prometedors. “Comprendre els processos moleculars que faciliten l'aparició del melanoma és essencial per a poder desenvolupar tant tractaments com estratègies preventives més eficaces”, assenyala el Dr. Ángel Recio, director de l'estudi.