Investigadors de l'Institut Català de Paleontologia Humana i Evolució Social (Iphes) han confirmat en un estudi que la població ibèrica dels segles III i II aC que es dedicava a l'agricultura i la ramaderia practicava moviments altitudinals estacionals, cosa que seria “les arrels de la transhumància", informa en un comunicat aquest divendres.
La revista 'Frontiers in Environmental Archaeology' ha publicat els resultats del treball en què han fet una anàlisi biogeoquímica de diferents isòtops estables aplicada a un conjunt de dents d'ovelles procedents de quatre jaciments arqueològics: Alt Empordà, la Cerdanya (Girona), el Solsonès (Lleida) i el Barcelonès (Barcelona).
Els resultats obtinguts són "fonamentals" per conèixer les estratègies ramaderes adoptades per les comunitats ibèriques, que es basaven en una gran adaptabilitat al seu entorn i l'ús d'una xarxa sofisticada de relacions socials i econòmiques.
Les poblacions ibèriques de l'edat del ferro posseïen "un ampli coneixement i experiència en la cria, la gestió i l'explotació d'ovelles", cosa que els va permetre superar amb èxit els durs hiverns de muntanya i estius àrids de les terres baixes.
Tot i això, l'adopció d'una estratègia de ramaderia mòbil no era una pràctica generalitzada i estava estretament relacionada amb les condicions ambientals, les necessitats econòmiques i les decisions polítiques de cada assentament.
Escriu el teu comentari