El nou Reglament Europeu de Llibertat de Mitjans de Comunicació exigeix als Estats membres incrementar-ne la transparència respecte als fons públics destinats a empreses periodístiques. Aquesta mesura busca evitar que les administracions alterin el mercat dels mitjans amb "premis i càstigs" als seus aliats i enemics mitjançant l'ús de recursos públics. La normativa s'ha d'aplicar a Espanya abans de l'agost del 2025, i el Govern ja ha començat a preparar el terreny, destacant la importància de fer públiques les xifres sobre publicitat institucional.
En aquest context, l'Executiu espanyol, encapçalat pel president, ha subratllat la necessitat d'informar sobre la distribució de la publicitat institucional. L'argument és que alguns mitjans, especialment els d'orientació conservadora, reben més fons públics que els seus nivells d'audiència justificarien. Aquesta preocupació forma part d'un conjunt de mesures conegut com el Pla de Regeneració Democràtica, que a més de complir amb el reglament europeu, inclou propostes de reforma de les lleis orgàniques de Drets a la Rectificació i Protecció de l'Honor, la Intimitat i la Pròpia Imatge.
Tot i això, la transparència en la publicitat institucional no és una pràctica estesa a totes les administracions. Un exemple destacable és el de la Generalitat de Catalunya, que publica anualment la suma destinada a cada mitjà de comunicació.
El 2023, el grup Godó va ser el beneficiari més gran, amb més de 5 milions d'euros en ingressos publicitaris. Altres mitjans, com el Grup Zeta i les televisions públiques catalanes, també van rebre fons significatius. Per contra, el Govern central només publica una memòria anual que no especifica quins mitjans reben els fons assignats a ministeris i entitats públiques.
Aquesta situació posa de manifest la manca de transparència en algunes administracions i l'esforç que Europa exigeix per regular l'ús dels fons públics, evitant que el poder polític els faci servir per influir en la llibertat i la pluralitat informativa.
Escriu el teu comentari