María Rey (APM): "Barrejar al mateix sac les notícies falses amb la informació és un error"

Quina és la seva opinió sobre els darrers anuncis del Govern?

Nosaltres pensem que primer, dubtem que calgui un plantejament de regeneració democràtica enfocat als mitjans. Ens preocupa molt que s'enfoca el paper dels mitjans com si no estiguessin contribuint a una democràcia lliure, sinó tot al contrari, perquè crec que aquest és un discurs que ens perjudica. Ja tenim una situació força delicada, amb força desprestigi, precarietat laboral i problemes molt més greus. Barrejar al mateix sac les notícies falses amb la informació és un error, perquè són temes separats, i les notícies falses sempre han partit d'altres llocs, normalment de centres de poder, no dels mitjans. De vegades es difonen per error o per intenció, però hi ha mecanismes per defensar-se d'informacions que difamen i taquen l'honor. Hi ha recursos a la llei, i segons els experts en dret constitucional, aquests recursos funcionen, perquè hi ha jurisprudència perquè funcionin.

El plantejament del Govern és aplicar un reglament. Per descomptat que sí, el reglament no només cal aplicar-lo, sinó també integrar-lo al nostre sistema jurídic, perquè així ho determinen les lleis europees. I aquest reglament estableix que hi ha d'haver un organisme que vigili el compliment de determinades recomanacions o plantejaments. El Govern el deriva a la Comissió del Mercat de la Competència, cosa que no ens sembla malament ni bé, però creiem que aquest organisme ja té prou funcions per encarregar-se també de vigilar els mitjans. Hi ha una comissió de deontologia i queixes professionals, independent, presidida per un periodista, Fernando González Urbaneja, i integrada per persones de l'acadèmia i altres professions. Aquesta comissió es consulta quan hi ha un conflicte entre mitjans, i emet dictàmens després de debats intensos, consultant experts. Ja coneix els límits de la llibertat d'expressió i el funcionament dels mitjans, així que considerem que el més normal seria recórrer a aquest organisme, que és independent de qualsevol poder i mitjà. Les associacions i els col·legis ens hem inscrit de forma voluntària, fins i tot l'associació d'editors, i n'assumim les recomanacions.

Aleshores, si hi ha un organisme que reconeixem i valorem, per què no utilitzar-lo en lloc de derivar això a la Comissió Nacional del Mercat, el president del qual ha reconegut que no sap bé com ho farà i que necessita mitjans materials i humans? Era més senzill partir d'aquell organisme que ja existeix i dotar-lo dels mitjans necessaris. Per això hem plantejat que es faci així.

Independentment de la iniciativa del govern, la professió té mecanismes d'autoregulació deontològics. Quins són?

Per començar, nosaltres, com a Associació de la Premsa de Madrid, i igual que qualsevol col·legi o associació professional, tenim un codi deontològic que subscrius en el moment en què et compromets amb ell. Si no ho compleixes, ets fora. Els mitjans de comunicació també tenen reglaments i llibres d'estil. Hi ha moltes maneres de controlar el funcionament diari de la feina d'un professional. Però per sobre de tot, hi ha una màxima: un professional de la informació només té un patrimoni que en garanteix el present i el futur, que és la seva credibilitat. Aquesta credibilitat triga molt a construir-se i cal alimentar-la tota la vida amb una forma rigorosa d'exercir la professió. Si inventes o manipules la informació, aquesta credibilitat es destrueix ràpidament i ja no la pots sostenir. És molt més pràctic ser rigorós, perquè si no ets, desapareix la teva possibilitat d'exercir el periodisme. El mitjà mateix t'expulsa.

Els mitjans són els primers que no volen periodistes que enganyin. Són els primers que acomiaden els periodistes que han estat condemnats per casos de difamació. Hi ha molts casos de periodistes que han estat fets fora per tenir sentències condemnatòries. No cal que algú extern et digui que un periodista fa feines. Quan es demostra que ha inventat la informació, està fora de l'ofici.

Hi ha un tema polític dins del sector que no se'n parla tant, que és l'ús que fa la política del dret a la rectificació, i l'escàs marge de resposta que tenen els mitjans. Quina posició té l'APM?

Estàs sotmès a les mateixes lleis que la resta de ciutadans. Si algú considera que ha estat difamat o que se n'ha tacat el honor, recorre a un jutge, i el jutge pot obligar a fer una rectificació. Això cal fer-ho. Una altra cosa és que existeix el que comunament es diu la pena del telenotícies. És a dir, quan publiques informacions perjudicials per a una persona, encara que després es demostri que no hi ha delicte, el mal reputacional ja està fet. Això és inevitable i continuarà passant. Cal apel·lar a la responsabilitat del medi i del periodista. Compte amb insistir en alguna cosa que no està provat. Però quan una persona et denuncia, com a mitjà n'has d'informar, cosa que no vol dir que l'estiguis condemnant.

Això seguirà així i forma part del risc d'estar al poder. Quan ets al poder, estàs exposat a l'escrutini, i de vegades l'escrutini s'equivoca. No crec que això canviï gaire. Es poden fer terminis més estrictes o protegir més l'honor de les persones, cosa que no em sembla malament, però sempre hi haurà una part de risc quan ets a l'ull públic.

Consideres que el debat públic sobre aquest tema està centrat en allò important?

Crec que en aquest tema hi ha un vici d'arrencada. Aquest debat públic sobre la regeneració i el paper dels mitjans està lligat a un problema puntual i concret. No és un debat reflexiu, assossegat i obert. Ha faltat diàleg. La FAPE va ser informada que es presentarien aquestes mesures, però no va ser consultada. Hem demanat més conversa, més participació, fer un debat públic, però no s'hi està afavorint. El Govern corre el risc d'enviar el missatge que als mitjans s'han de regular millor perquè no estan fent la seva tasca, i està utilitzant el reglament europeu que sorgeix per protegir els estats democràtics de la ingerència de països com Rússia. No es pot barrejar això amb el que està passant aquí amb la informació que es publica. Si et perjudica, tens el teu recorregut judicial per defensar-te.

No es poden barrejar les fal·lus del reglament europeu amb el que es parla a Espanya. I quan es parla de pseudoperiodistes o pseudomedis, cal assenyalar clarament qui no compleix les normes. Tots sabem que hi ha gent que es disfressa de periodista i pretén debatre com si fos un periodista professional. Però aquesta gent no és a les nostres associacions, ni a l'Associació de Periodistes Parlamentaris ni a l'Associació Professional de Periodistes Madrilenys. Si no els acceptem, per què les institucions els donen acreditacions de premsa? El problema no és nostre, sinó de qui no ha fet bé els filtres. Si hi ha normes de funcionament i uns quants no les compleixen, no es pot generalitzar. En aquest país es fa bon periodisme, encara que de vegades ens manca autocrítica i autoestima.