Un 54% de les periodistes catalanes afirmen que han estat assetjadas sexualment en la feina

L’informe ha estat elaborat en col·laboració amb la consultoria l’Esberla SCCL i s’ha presentat al Col·legi de Periodistes, amb la participació de Meritxell Rigol, autora de l’informe i coordinadora de l’Observatori de Violències Masclistes de Mèdia.Cat; Carme Verdoy, editora i coordinadora de Mèdia.cat; i Arnau Lleonart, vice-president del Grup de Periodistes Ramon Barnils i redactor de VilaWeb.

Segons l'enquesta per aquest estudi un  55% diu que ha rebut assetjament pel fet de ser dona i en més del 95%, no han activat els protocols interns de denúncia dels seus mitjans i, per aixó el 21,1% d'aquestes periodistes  han acabat deixant el mitjà en què treballaven. 

En aquesta primera radiografia a Catalunya sobre la incidència de les violències masclistes en l’exercici periodístic fet per Mèdia.cat, l’observatori crític dels mitjans impulsat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils deixa aquests i moltes altres preocupants conclusions.

UN QÜESTIONARI OMPLERT PER 136 DONES PERIODISTES A CATALUNYA

L’informe recull i analitza els resultats d’un qüestionari sobre violències masclistes al periodisme que han contestat 136 dones aquesta tardor. Les respostes coincideixen amb informes com el de la Federació Internacional de Periodistes, que va entrevistar 400 dones periodistes de 50 països, i la investigació de Reporters Sense Fronteres “El periodisme enfront del sexisme“, basada en les respostes de 112 corresponsals, homes i dones, de tot el món.

Els resultats de l’informe “Violències masclistes contra periodistes. Com impacten en les dones en la professió i condicionen l’exercici del periodisme a Catalunya” indiquen que, en la pràctica periodística, es cometen violències masclistes de diferent intensitat, i viscudes tant a les redaccions com en uns altres àmbits laborals. Evidencien que hi ha un grau alt d’acceptació i minimització del masclisme, i que les eines de prevenció i acompanyament d’aquest tipus de conductes no són eficients.

El 55,9% de les dones enquestades que han patit algun tipus d’assetjament diu que la resposta que ha rebut  suport verbal, un 23,7% diu que, directament, no s’ha fet res i en un 5,1% dels casos s’ha activat un protocol intern contra l’assetjament que és el mateix percentatge en què es va encobrir l’agressor. En el 10,2% dels casos que han explicat les participants en l’estudi diuen que les han qüestionades quan han comunicat una situació d’assetjament masclista.

Preguntades directament sobre els obstacles que les han frenades a presentar una queixa és entre d'altres la normalització de les violències masclistes (67,1%), la sensació d’impunitat de l’agressor (57,5%) o el temor que les qüestionin o no les creguin (54,8%). 

L'informe també recull que és habitual que les dones periodistes es topin amb múltiples formes de masclisme. Entre les més habituals, hi ha l’ús d’humor masclista (79,5%), la condescendència i la infantilització (75,7%) i rebre comentaris o bromes sexuals (64,9%).