L'últim adéu de Sara Carbonero a la seva àvia: "Viuràs sempre en mi"

L'àvia de Sara Carbonero va morir a penes una setmana després de complir els 100 anys. Màxima Salazar, àvia materna de la periodista, moria donant una trista i inesperada sorpresa a la família.

Sara Carbonero ha publicat en Instagram una emotiva carta cap a la seva àvia:

"Crec que el dissabte, en aquest menjar a la qual ningú va faltar per a celebrar el teu aniversari, t'estaves acomiadant de tots nosaltres i no el sabíem. Fins això ho vas fer impecable. També et dic que si hagués sabut que seria la nostra última abraçada, no t'hauria deixat anar. Ara és un abric únic, que sempre quedarà en la meva pell. Guardarem com un tresor cada paraula, cada mirada, cada aplaudiment i la teva cara d'emoció en bufar les espelmes envoltada dels teus fills, néts i besnéts. L'endemà passat, ja no estàs físicament amb nosaltres. Sembla un mal somni. És capritxós l'atzar, que diria Serrat. T'estranyarem sempre, sempre".

Sara Carbonero diu que "seràs irreemplaçable i com dol. Em quedo amb la sensació d'haver pogut gaudir amb tu fins a l'últim sospir. Amb la teva manera d'anar-te, sense fer soroll, sense queixes, entre murmuris, dient et quieros. Plena de petons i més petons. Amb la teva camisa preferida, la del llaç blau, ben pentinada, amb els teus pendents, les teves sabates, els teus dos rosaris entrellaçats a les mans. Et vaig prometre que anàvem a batre un rècord, i el mantinc. Un rècord d'amor, de mostres d'afecte, de visites aquests dies, no cabia una agulla.
La quantitat de gent que ha volgut acomiadar de tu, gent de totes les edats. Pena que no hagis pogut preguntar a cadascun allò de “i tu, de qui ets?” Entre llàgrimes i riures ens contaven un sense fi d'anècdotes sobre tu i la frase més repetida: “marxa una gran dona, una dona bona amb un cor immens, mai va tenir una mala paraula per a ningú”. El carrer Lluna mai serà la mateixa sense tu. Ja estaràs veient que la família està més unida que mai, gràcies al teu llegat. Gràcies també per deixar-nos el millor record possible, un fins aviat en forma de celebració. Esperem que tu també somriguis amb la quantitat d'aventures que has col·leccionat en les teves 100 anys de vida plena.T'imagino en un lloc de pau amb un llibre a la mà, amb l'avi rebent-te amb els braços oberts i pendent de com va tot per aquí sota".

La periodista tancava amb un "vola alt, avieta. Cuida'ns des d'on estiguis porfa perquè et continuarem necessitant. Molt. Viuràs sempre en mi, som una. Només mor el que s'oblida".