Cervantes i el joc de l'oca: un divertit entremès sobre la vida de l'autor del Quixot (Gaudí)

Crònica de l'estrena teatral Cervantes i el joc de l'oca

|
Catalunyapressestrenadalmases13o

 

Catalunyapress estrenadalmasses13

 

Hi va haver un temps en què era freqüent la celebració de conferències sobre els temes més diversos. Constituïa una forma d'entreteniment que es cultivava principalment en ateneus i societats i que feia viure alguns professionals d'aquesta especialitat. Possiblement ara mateix ningú recordi Federico García Sanchiz, escriptor que es va guanyar la vida fent conferències o, com ell preferia anomenar-les, “xerrades”. Va ser el xarlista per antonomàsia del nostre país en els dos primers terços del segle XX i va arribar a acadèmic de la Reial de la Llengua. Doncs bé, José Manuel Lucía Megías i Ricard Borrás recuperen aquell tipus de personatge a la seva obra “Cervantes i el joc de l'oca” (Teatre Gaudí), un entremès o pas de comèdia (també gèneres teatrals completament oblidats) que figura ser un conferenciant dedicat a parlar de la poc coneguda vida de l'autor del Quixot tot i desconèixer-ho gairebé tot de l'interfecte.

 

Es recorda que sobre Cervantes hi ha molt poques dades documentals i se'n citen concretament cinc que marcarien alguns aspectes principals de la seva vida. La resta de la seva biografia seria el resultat de deduccions més o menys encertades però extretes pels estudiosos d'una obra literària en què van voler trobar dades indirectes sobre la peripècia vital del mateix autor. En aquest sentit, l'entremès que ens ocupa és, alhora que una caricatura d'aquells conferenciants professionals oblidats, una crítica més o menys ferotge de la tasca dels cervantistes, entestats a dedicar-se a fabular quan no els és factible demostrar.

 

I a totes aquestes, què hi té a veure el joc de l'oca amb Cervantes? Volen els autors que fos aquest un entreteniment molt popular a la cort de Felip II, tant als ambients cortesans, com als populars, per la qual cosa un imaginatiu joc de l'oca serveix com a decorat principal de la farsa i dóna lloc, en algunes de polleguera, a escenificar escenes de la pretesa vida de Cervantes.

 

Borrás, autor i director, és, alhora, intèrpret de l'entremès (una pluriocupació molt socorreguda en èpoques pretèrites de la vida teatral, encara que avui fart infreqüent), amb la col·laboració d'Ale Lacour, Màrius Hernández i Aina Borràs.

 

Cervantes i el joc de l'oca resulta una funció entretinguda i en bona mesura també instructiva. Només ens podem apuntar un dubte: per què es representa en català? Això obliga a intercalar el guió amb els textos cervantins, aquests com és natural en el seu idioma original castellà. Encara més: el vídeo promocional de l'obra és en castellà, cosa que ens fa presumir que l'entremès va ser escrit en aquest idioma i que la seva traducció ha estat una hàbil pirueta per poder beneficiar el muntatge amb algunes engrunes del mannà de la “normalització lingüística ”. La picaresca hispana és infinita.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA