“M'esperaràs?”, una comèdia “de parelles” per riure

El teatre té els seus gèneres i subgèneres i dins l'ampli ventall que és la comèdia hi ha una àrea que acostumem a anomenar “comèdies de matrimonis” o “de parelles”, perquè no totes aquestes -i menys en els temps actuals- es troben necessàriament unides per enllaç jurídic o canònic. “M'esperaràs?”, de Carles Alberola, l'obra que s'ha estrenat al Teatre Gaudí respon plenament a aquesta classificació.

Això vol dir que l'espectador es trobarà amb una comèdia lleugera, espurnejant, desenfadada, generosa en embolics i situacions absurdes, en què les relacions afectives o eròtiques interpersonals constitueixen l'eix de la dramatúrgia teatral i la fusteria del qual utilitza amb habilitat tots els recursos legítims per suscitar sinó sempre el riure, gairebé sempre el somriure complagut. No hi ha cap pretensió de transmetre grans missatges, senzillament del que es tracta és de divertir, de fer passar una estona agradable i també, d'alguna manera, de suscitar una certa complicitat del públic amb situacions que ens resulten més o menys familiars. Això vol dir que es tracta d'un teatre banal i sense ambició? De cap manera, ja que la principal funció de les arts escèniques és satisfer la necessitat humana d'oci i aquest gènere, i en aquest cas concret aquesta obra, ho aconsegueix amb escreix.

Si en el gènere dramàtic la responsabilitat dels intèrprets és màxima per assolir el to adequat, a la comèdia passa exactament igual ja que fer riure ha estat sempre molt més difícil que fer plorar. De fet, hi ha una llarga tradició en la professió escènica que estima -i estem plenament d'acord- que un actor/actriu de comèdia sol ser sempre un intèrpret fiable per al drama, cosa que potser no sempre passa en cas contrari. En aquest cas comptem amb quatre intèrprets excel·lents: Carles Prats -a qui correspon accentuar el caràcter histriònic del seu personatge, cosa que aconsegueix amb mestratge-, Pep Muñoz, Marta Tricuera i Diana Torné. Tots ells es mouen amb facilitat per l'escenari central de la sala, entren i surten, s'asseuen o s'aixequen, es posen o es treuen la jaqueta; en fi, no paren ni un moment accentuant el caràcter esbojarrat de la joguina còmica que ha dirigit Albert González.

Com que el Gaudí té un vestíbul intermedi que permet el muntatge d'obres menors en horari compatible amb el títol principal en cartell, afegirem que les representacions de M'esperaràs? s'articula amb les d'Okupes particulars, un diàleg de Toni Cabré que va obtenir el premi Ciutat d'Alzira 2018 i que interpreten Jaume García Arija i María Ten, sota la batuta de Lluïsa Mallol.