“Diskòdrom 0'0. No només sexe”: relats eròtics amb aire de discoteca (Gaudí)

L'estructura de l'espai escènic del Teatre Gaudí trenca amb la tradició del teatre a la italiana i l'acció dramàtica gira sempre al voltant d'un rectangle central als quatre costats del qual s'acomoda el públic que d'aquesta manera pot sentir-se plenament immers en l'espectacle . Una estructura que permet tota mena d'experiències, gairebé sempre noves. Però malgrat que ja estem acostumats a viure qualsevol proposta inèdita, ens va cridar l'atenció l'ambient amb què ens vam trobar en entrar a la sala l'última vegada que vam anar a una estrena. El Gaudí s'havia transformat en una discoteca? Perquè música disco sonava pels altaveus i un grup de persones estava ballant despreocupadament sobre la pista central. Aquest ambient festiu va durar fins que va arribar l'hora programada per iniciar la funció que s'havia anunciat amb el títol de Diskòdrom 0'0. No només sexe” i segons el programa de mà es basa en textos de Montse Arolas, Denis Çelik, Andrea Grau i Vita W. Berry.

Tot ens convidava a pensar que estàvem a punt de presenciar un espectacle poc convencional ia fe que aquesta perspectiva es va complir amb escreix. De fet “Diskòdrom 0'0. No només sexe” és una funció estructurada al voltant de quatre monòlegs de les autories esmentades que interpreten respectivament Anna Cerveró, Andrea Grau, Maria Ten i Maria Clausó, totes dirigides per Ever Blanchet amb ajuda de la pròpia Clausó. Monòlegs en què cadascuna de les actrius expressen amb absoluta desimboltura i sense cap prejudici les aventures, experiències, pulsions i fantasies sexuals del seu respectiu personatge, utilitzant un llenguatge verbal i gestual desinhibit, en què tota intimitat té la seva expressió. Es tracta, diuen els responsables del muntatge, “una proposta interactiva, femenina, adulta, que explota amb potència i provoca una empatia amb les persones que deixen de ser públic per convertir-se en testimoni d'una revolta”. Entre monòleg i monòleg es produeix una pausa musical en què l'escenari es torna a transformar en pista de discoteca i actrius i intèrprets mouen l'esquelet segons els demana el cos.

Cadascú posa el punt d'intenció i picardia en la seva intervenció, i per això imprimeix al seu personatge -Eva, Ruth, Perla i Julia- la personalitat adequada. Per això més que una valoració global resultaria pertinent fer-la amb caràcter individualitzat. I encara que totes van resultar correctes i voluntarioses, personalment amb vam quedar amb la de Maria Clausó en el seu paper de Perlita, potser per la perfecta dicció i contesa, però no per això menys suggeridora, execució.

“Diskòdrom 0'0. No només sexe” és per tot el que hem deixat escrit un espectacle que sens dubte sorprendrà i que no deixarà indiferent ningú.