“En quin moment em vaig fer la moderna i vaig voler ser mare”, una comèdia sobre la maternitat (Teatro del Raval)

Que el paper de la dona a la societat contemporània ha canviat copernicanament en aquests darrers anys és evident. Ha adquirit plena igualtat amb els seus congèneres barons i un lògic protagonisme a tots els ordres de la vida. Aquest procés ha suposat una transformació en la funció social que ja no es justifica únicament pel fet d'haver de ser mare sí o sí, perquè això ara mateix és objecte d'una elecció molt personal. Però tot i així, la maternitat continua sent l'eix fonamental de la singularitat femenina i no és per tant anòmal que moltes dones, sigui quina sigui la seva situació personal, familiar o laboral, es plantegin la pertinència d'afrontar-la en algun moment determinat de la seva vida.

Em torno a aquesta decisió ha fabulat Rocío Quesada i això ha donat lloc a engegar un text dramàtic titulat “En quin moment em vaig fer la moderna i vaig voler ser mare” que s'ha estrenat al teatre del Raval de la plaça de Pedró. s'articula en un ventall d'esquetxos protagonitzats tots per dones que mediten, raonen, comenten o dialoguen sobre la seva decisió de ser mares, el moment adequat de fer-ho, els riscos que comporta i la manera d'afrontar-ne les conseqüències. desdramatitzada, perquè l'autora ha preferit triar una perspectiva entre irònica i satírica per tal que l'espectador -majoritàriament, almenys la nit de l'estrena, femenina- es diverteixi i fins i tot rigui en molts moments, encara que no per això deixi de pensar al fons de la qüestió.

Sheila Fernández, Emma Henríquez, Anna Mitjans, Marina Mora, Dúnia Pellisa, Rocío Quesada, amb la veu en off de Maite Besora, són les intèrprets d'aquesta joguina teatral de poc més de seixanta minuts que porta el segell de Teatre Kadish i que té fàcil acomodament en qualsevol escenari ja que no necessita cap decorat, excepte un modest teló de fons corregut sobre el qual es projecten algunes frases. Tot això fa que “En quin moment em vaig fer la moderna i vaig voler ser mare”, sigui un espectacle sense pretensions, però entretingut i que convida a prendre en consideració un aspecte fonamental de la vida de la dona, cosa que equival a dir en la de tota la societat humana.