La dècada prodigiosa de la Movida en un musical

El temps corre molt més de pressa del que ens sembla i els que van viure i van protagonitzar aquella dècada prodigiosa que ha estat coneguda com la de la Movida avui són respectables seixanta anys. Pel que fa a mi he de dir que la vaig contemplar a certa distància perquè pertanyo a una generació anterior, però recordo fins a quin punt va ser una etapa de gran creativitat que ha establert pautes les empremtes de les quals roman actualment. Cançons com Avui no em puc aixecar o A qui li importa van expressar més enllà de la banalitat superficial de lletra, un missatge gens ocult de la voluntat transformadora pròpia d'aquells moments de transició als diferents ordres de la vida espanyola.

Silvia Villaú ha creat al voltant d'aquest fenomen un espectacle titulat La Movida, el musical dels 80 que gira per Espanya i ha recalat uns dies al Coliseum de Barcelona. Amb una senzilla trama narrativa sobre les relacions d'amistat i/o parella que s'estableixen al voltant d'un grup de joves, s'insereix una àmplia selecció de melodies que van ser populars entre la gent jove i que encara es recorden amb nostàlgia, tal qual va quedar fefaentment demostrat amb el públic que va participar -i mai millor dit- en les funcions que es van oferir al teatre de la Gran Via. Perquè l'acció de l'espectacle va discórrer en escena, però així mateix i paral·lelament en molts moments també al pati de butaques.

Els nou components de la companyia van brillar a gran alçada, es van moure per l'enorme boca de l'escenari del Coliseum amb desimboltura, van cantar, ballar i van aconseguir entusiasmar els espectadors. Tot plegat sota la batuta de Villaú que no només és l'autora del llibret i directora de la posada en escena, sinó també la protagonista, a més de la responsable del disseny gràfic i del vestidor. Una quíntuple responsabilitat que ha sabut materialitzar amb encert en un xou vibrant, pletòric de nostàlgia, sí, però alhora molt entretingut.