El retorn a Barcelona de José Sacristán

José Sacristán va actuar a Barcelona per primera vegada un llunyà any 1961 amb la companyia de Julia Gutiérrez Caba i torna a fer-ho ara mateix al teatre Romea del carrer de l'Hospital on celebrarà el seu aniversari -va néixer el 1937- el 27 de setembre com a protagonista de “La col·lecció” una comèdia de Juan Mayorga que arriba amb una excel·lent acollida a tots els escenaris on s'ha representat.

"Tots som d'una manera o altra col·leccionistes" va dir l'autor, que va afegir que "mai ningú mor tan pobre que no deixi alguna cosa darrere seu, entre el que s'inclouen els records" encara que va afegir que "de vegades és difícil que aquests trobin hereus”. Aquest és el punt de partida d'aquesta obra en què a partir del desig d'un matrimoni sense descendents per trobar destinatari a la col·lecció reunida al llarg de tota la vida, Mayorga aprofita l'ocasió per tractar sobre el matrimoni, el pas del temps i la misteriosa relació que establim entre vosaltres mateixos els objectes que ens envolten.

Mayorga va recordar a Ciceró qui va dir allò que “no vivim només per nosaltres” i que de vegades no fem col·leccionisme per nosaltres mateixos. Però en tot cas va reconèixer que en una obra surten coses que de vegades el seu propi autor desconeix i que per això “La col·lecció” és una cosa semblant a un llibre obert on l'espectador trobarà sorpreses. Dit tot això només cal afegir que el que sembla inicialment com un eix temàtic senzill es va complicant progressivament fins a produir certa perplexitat. Hi ha o no veritablement una col·lecció a la qual cal buscar destí? És un miratge amb què els presumptes propietaris juguen? O és simplement un joc amb què Mayorga envolta sibil·linament -i confon- l'espectador? Ofici té, sens dubte, per fer-ho.

Però la funció va, en aquest cas, més enllà del text. Perquè permet veure i, sobretot, escoltar, un actor de fust com José Sacristán que als vuitanta i escaig roman impertèrrit “dient” el text amb exquisida expressivitat i aquesta dicció pròpia dels actors d'abans que ja gairebé havíem oblidat per culpa de l'obsessió actual a interpretar amb una presumpta “naturalitat”. L?actor madrileny es desenvolupa amb l?autoritat i l?ofici que donen els anys d?experiència professional i ho fa amb mestratge i lucidesa, acompanyat d?Ana Marzoa, Zaira Montes i Ignacio Jiménez. Per tant, excel·lent oportunitat per retrobar-lo sobre un escenari amb la calidesa que dóna l'espectacle teatral.