Renaixement reedita els contes infantils de Cuchifritín, el personatge ideat per Elena Fortún

Encarnación Aragoneses, més coneguda pel seu pseudònim literari d'Elena Fortún, va ser una escriptora espanyola que es va especialitzar en narrativa infantil i va crear dos personatges que han superat amb escreix la barrera del temps al punt d'arribar a convertir-se en clàssics del gènere. Ens referim a Celia i Cuchifritín Gálvez, protagonistes de sengles sèries de relats inicialment publicats al suplement infantil “Gent menuda” del diari ABC i recollits després en llibres que, tenint en compte l'acollida que van obtenir, van gaudir d'edicions successives fins avui. (i fins i tot d'una versió televisiva)

Escriure sobre aquests dos personatges m'obliga a recordar la meva pròpia infància quan vaig rebre els primers llibres de Cuchifritín de mans de la meva germana gran. Va ser el descobriment d'una històries divertidíssimes en què es relataven les trapassaries que cometia un raper ingenu i simpàtic, fàcilment identificable amb qualsevol altre de la seva edat. De la lectura de Cuchifritín vaig passar a la de les aventures de Celia, seguint l'ordre invers al de la seva escriptura per Fortún/Aragoneses, ja que va ser la germana gran de la criatura la primera protagonista dels seus relats en què es reflectien d'alguna manera els maneres i formes de vida d'una família de classe mitjana acomodada a l'Espanya dels anys republicans, una dada que curiosament no ha suposat mai impediment perquè les generacions actuals segueixin gaudint amb les peripècies dels dos personatges, cosa que jo mateix vaig tenir ocasió de comprovar quan TVE va fer una sèrie televisiva que les meves filles, llavors nenes, van gaudir amb la mateixa identitat que jo mateix molts anys abans.

Característica pròpia d'aquests personatges és que, a diferència dels d'altres contes, en què els seus protagonistes no creixen mai i romanen sempre com a nens, a l'obra de Fortún evolucionen al compàs del seu propi desenvolupament físic i psicològic, circumstància particularment significada en Celia, que arriba a una maduresa prematura quan, superada l'adolescència, s'ha d'enfrontar a la guerra civil. És el moment en què Fortún transforma el conte infantil en un relat perfectament adequat per al lector adult.

Pitjor no ens precipitem perquè el que volem comentar és la reaparició de les aventures del xaval, que Renaixement ha començat a reeditar amb el volum “Cuxifritín el hermano de Celia” que va aparèixer per primera vegada el 1935 i torna ara 84 anys després en plena pissania per a solaç i entreteniment de nens… o dels que ho vam ser anys enrere i vam gaudir ja llavors d'aquells relats imaginatius, ben escrits i pletòrics de bon humor.

Només ens resta esperar que aquesta mateixa editorial continuï amb el propòsit feliçment iniciat i ens ofereixi successivament els següents volums de la sèrie que van ser els titulat Cuchifritín i els seus cosins, Cuchifritín a casa del seu avi i Cuchifritín i Paquito.