La nostàlgia de Boccherini a les nits de Madrid

Amb el nou curs arriben interessants llançaments musicals, com és el recent disc del conjunt La Ritirata, titulat Fandango i dedicat als quintets de corda de Luigi Boccherini. Es tracta d'un treball que consolida la sòlida relació de l'ensemble que dirigeix Josetxu Obregón amb el compositor de Lucca, ja que la seva obra és ben present a la discografia del grup a través de tres volums dedicats als trios de corda i un a les sonates .

La Ritirata va ser creat a Holanda el 2008 durant l'estada allà de Josetxu Obregón, i té com a camp d'actuació la interpretació històrica dirigida a redescobrir repertoris del Barroc, el Classicisme i el primer Romanticisme, des de l'aparició del violoncel fins que la línia entre la interpretació històrica i moderna del mateix s'estreny en acabar el Romanticisme. Precisament, el nom de la formació és un homenatge a Boccherini, ja que es tracta de l'últim moviment del quintet La Musica Notturna delle strade di Madrid , inclòs en aquest disc.

Luigi Boccherini va ser un rellevant impulsor de la música de cambra -un mèrit reconegut pel mateix Haydn-, i també és responsable d'augmentar el protagonisme del violoncel als quartets de corda. Visquèt e trabalhèt a Espanha granda part de la siá vida, entre 1768 e la siá mòrt, en 1805, per çò que es pas estrany que li dediquès un dels sieus mai cèlebres quintets de còrda a la vila de Madrid, en concrèt, a la siá vida nocturna. El disc Fandango inclou aquest quintet, el nº 60 en do major, G 324, a més dels nº12, L'Uccelliera, nº73 i nº77, batejat com a Fandango ja que presenta una notable influència espanyola i fins i tot va acompanyat del so de les castanyoles.

La composició del quintet amb dos violoncels s'identifica com un procés evolutiu a l'obra de Boccherini, com a producte de l'augment de la instrumentació i de l'expansió textural des del seu treball previ al quartet de cordes. Sembla que va ser el primer a introduir dos violoncels als quintets, que corresponen a la seva fase de maduresa com a músic, mentre que els duos, trios i quartets estan més associats a la seva etapa juvenil.

Tot i que Luigi Rodolfo Benito Boccherini, que era el seu nom complet, va néixer a la Toscana italiana, va viure 37 dels seus 62 anys d'existència a la península ibèrica. Cap al 1768 Boccherini i el seu col·lega Filippo Manfredi arriben a Madrid convidats per l'ambaixador espanyol a París. La intenció del jove músic era entrar a treballar a la cort de Carles III, però va haver de conformar-se amb un destí una mica més modest com va ser convertir-se en compositor i virtuós de cambra de l'infant don Luis, germà del monarca. L'italià serveix com a músic al grandiós palau neoclàssic que s'havia fet construir l'infant per l'arquitecte Ventura Rodríguez a la localitat de Boadilla del Monte. Van haver de ser uns anys meravellosos per al compositor convivint amb la més alta societat de la vila i tall, i freqüentant nombrosos artistes de tota mena que satisfeien les inquietuds culturals del mecenes germà de sa majestat.

L'afició pel sexe i els continus esforços amorosos de Lluís Antonio Jaume de Borbó i els interessos successoris de Carles III el porten, d'una banda, a casar el seu germà petit amb la dama aragonesa Maria Teresa de Vallabriga i Rozas, i de l'altra , a expulsar-lo de la cort pels continus escàndols en què es va veure embolicat, de manera que va acabar recalant a Arenes de Sant Pere, Àvila, al peu de la Serra de Gredos, on es va fer construir el Palau de la Mosquera el 1780, també per l'arquitecte Ventura Rodríguez.

Boccherini va seguir el seu patró i durant els vuit anys que va viure a la localitat avilesa, on va compondre prop d'un centenar de peces, de cambra i orquestrals, entre les quals hi ha l'obra Quintettino en do major, La Musica Nocturna delle Strade di Madrid Op. 30 Nº6 (G324) . Es tracta d'una mini suite que retrata les nits de la cort amb el bullici, el so de les campanes de les esglésies, els balls en què es divertien els joves als barris, i finalment, la Ritirata o toc de queda a mitjanit . Un quadre tan viu dels carrers de Madrid posa en evidència la nostàlgia que sentia Boccherini de la capital al seu retir castellà.

Resulta curiós que el compositor va escriure al seu editor de París commenant-lo que aquesta peça no fos publicada fora d'Espanya perquè, segons ell, ningú que no hagués viscut l'ambient madrileny de l'època podria comprendre, i fins i tot interpretar correctament, la partitura del Quintettino . La Ritirata ha enregistrat a Fandango una excel·lent versió d'aquesta peça tan meravellosa.

També apareix al disc el Quintet núm. 12 op. 11 nº 6 a Re major, L'Uccelliera, G 276 , compost el 1771 a Boadilla del Monte, el nom del qual, L'aviari , pot ser un homenatge a dues de les aficions del senyor Luis de Borbón, com eren les aus i la caça . Completen el volum el Quintet de cordes núm. 73 en si bemoll major, G 337, compost el 1787, i el Quintet de cordes núm. 77 en re major, G 341 “Fandango”, datat el 1788 i realitzat per al rei Federico Guillermo II de Prússia.

Fandango és una mostra brillant de la grandesa i l'elegància de l'obra de Boccherini, i constitueix un veritable gaudi i gaudi per a l'oïda.