Enric Cambray imparteix una lliçó d'art interpretatiu a “Hamlet.02” de Sergi Belbel (TNC)

El Teatre Nacional de Catalunya és un laberint amb molts racons que compta amb diversos espais escènics. A la sala gran, majestuosa, immensa, caracteritzada per les seves ensopegades escales que “velis nolis” l'espectador ha de pujar i baixar una vegada i una altra i que disposa d'unes files de butaques pròpies d'avió “low cost” (pel parvo espai dedicat als genolls) s'uneixen altres sales menors que, el que són les coses, resulten en la seva senzillesa –és una opinió molt personal– més confortables. Aquest és el cas de l'anomenada “sala de pintura”, tan excèntrica que és a la part posterior del conjunt monumental, separada fins i tot físicament de l'edifici principal, però a la qual s'accedeix sense necessitat de pujar escales i els modests seients permeten un acomodament molt més plaent.

És en aquest lloc on s'ha iniciat la nova temporada amb Hamlet.02 un espectacle concebut i dirigit per Sergi Belbel que resulta, en la seva aparent senzillesa, brillant, intel·ligent i divertit. Es tracta d'un monòleg inspirat en el drama de Shakespeare del qual Belbel ha pres alguns personatges amb la finalitat molt evident de posar en relleu com funcionen les coses al teatre vist des de més enllà de les bambolines. Enric Cambary, que és l'actor encarregat d'aquesta tasca, es transforma en un divo a qui correspon assumir el paper d'intèrpret d'alguns dels personatges del drama utilitzant de manera manifesta i descarada els recursos, els tics i les eines propis de l'ofici teatral , tasca que desenvolupa compartint-la amb el públic, convertit en còmplice del vedetisme de tan curiós i excèntric personatge.
El treball de Cambray és molt complicat perquè li exigeix en primer lloc dir un text de gairebé dues hores, cosa que suposa un esforç de memorització gens banal, però és que a més requereix fer-ho amb una mutació constant i ininterrompuda del to de la veu, la expressió i el moviment en un exercici de treball actoral que li ha de deixar exhaust.

Hamlet.02 és un text satíric desmelenat, pletòric d'encerts i moments afortunats, en què Belbel expressa un univers que coneix bé i que porta a l'escenari en un exercici original del tradicional del “teatre al teatre”. A Cambray li ha caigut en sort executar-ho i ho ha fet amb un resultat excel·lent. Una funció que cap amant del teatre no s'ha de perdre.