Alberto Conejero reinterpreta el mite d'Aquil·les i Patrocle (“Al mig de tant foc”)

Encara que potser per aquests pagaments no sigui conegut com mereix, Alberto Conejero és un dels dramaturgs espanyols contemporanis més acreditats. Jienense establert a Madrid, on des de fa quatre anys dirigeix el Festival de Tardor, s'ha caracteritzat, entre altres aspectes, per una manifesta defensa de la identitat gai, cosa que ha tingut conseqüent reflex a la seva obra. És en aquest context en què cal interpretar el seu interès pel mite d'Aquil·les i Patrocle, dos personatges de llegenda que representen el sentit de l'amistat portat a nivell suprem de tal manera que, si bé els textos clàssics no són explícits sobre el particular, no és desetinat col·legir que va poder sublimar-se, més enllà de la mera camaraderia d'armes, també en la consegüent expressió afectiva i potser fins i tot sexual. Aquest és el significat profund que subjau en el text de “En la fosca ardent”, un monòleg de Conejero que s'ha estrenat al teatre Akadèmia.

En paraules del seu autor, “no és una adaptació ni una versió lliure del text d'Homer. És una aproximació absolutament personal i íntima a uns materials que m'obsessionen des de l'adolescència. És també un reconeixement dels propis fantasmes en els fantasmes que recorren la Ilíada, per això al costat del planter inesgotable del poema grec apareixen referències i cites de Safo, Pedro Lemebel, Anne Carson, Luis Cernuda, veus properes i estimades…”.

"En l'ardent foscor" és text llarg, cosa que fa que l'únic intèrpret estigui obligat a fer un esforç punt menys que sobrehumà. L'elecció de Rubén de Eguía, sota la direcció de Xavier Albertí, resulta per tant encertada ja que l'actor barceloní respon plenament a les expectatives més ambicioses i interpreta el text de Conejero amb l'adequada expressió requerida en cadascun dels seus moments o escenes, subratllats, mancant escenografia, per la intel·ligent i imaginativa utilització de la il·luminació, obra del mateix director conjuntament amb Toni Ubach.

Més enllà de la interpretació del mite que proposa Conejero i de les seves variables temàtiques (amistat, guerra, entrega, sacrifici, patiment, amor…) “En la fosca fosca” és expressió de la bellesa de la paraula ben dita en la seva absoluta nuesa.