Una nova versió de Godspell inicia a Barcelona la seva gira per Espanya (Poliorama)

Emilio Aragón, el recordat Milikito de la seva adolescència convertit en conspicu professional del món de l'espectacle, i Antonio Banderas, un dels més internacionals i acreditats dels nostres actors, han unit els seus esforços per produir una nova versió de Godspell. Com és ben sabut, es tracta d'un dels musicals més representatius del gènere en els darrers cinquanta anys en què John Michael Tebelak es va atrevir a portar als escenaris amb plena llibertat i notable imaginació el text neotestamentari de San Mateo per tal de convertir-lo en un espectacle atractiu, als efectes del qual va comptar amb la col·laboració de Stephen Schwartz en les lletres i la música. Si l'escriptor i cineasta italià Pasolini es va atrevir a versionar al cinema el mateix Evangeli de Mateu des de la seriosa austeritat d'un concepte dramàtic basat en l'eficàcia de la paraula i l'atrevida i gens banal elecció del rodatge en blanc i negre, Tebelak va oferir el revers amb un espectacle teatral colorista on aquest mateix text es combina amb la música i s'expressa de forma alegre i optimista.

Resulta simptomàtic comprovar com en aquests segles de secularització creixent el missatge evangèlic continua tenint urpa i, degudament interpretat, és capaç d'atreure l'atenció de públics diversos que no han de ser creients. La Benaurances, la paràbola del fill pròdig o la sàvia resolució amb què el Fill del fuster de Galilea va resoldre amb seny situacions com la de la dona adúltera, segueixen sent pedres de toc d'una visió de les coses plena de sentit comú, de tolerància i comprensió i de compromís pels més febles o desvalguts. El que passa és que aquest missatge, que ha estat expressat durant segles expressat de forma acartonada i solemne, és precisament el que transforma aquest musical fent que un grup de joves ho interpretin a la seva manera, d'una manera fresca, desinhibida, desprejudiciada i pletòrica de sensibilitat.

L'equip format per Víctor Ullate Roche com a director resident, Carmelo Segura en funció de coreògraf, Juan Carlos Cuellos a la direcció musical i Ricardo Padilla a la veus ha coordinat el treball dels deu components de l'elenc (Adrián Salzedo, Alberto Ladrón de Guevara, Andro Crespo, Érika Bleda, Iván Amic, Juls Insulsa, Lucía Ambrosini, Noemi Gallego, Nuria Sánchez, i Raúl Ortiz) Tots ells es desenvolupen amb extraordinària soltesa, “diuen” el text amb perfecta dicció -cosa que no sempre passa en aquests temps -, canten amb bona veu -de vegades a capella-, es mouen incansables per l'escenari i ballen, tot això amb acusat sentit del ritme i amb una sensibilitat que fa possible que el missatge evangèlic sigui percebut com una cosa molt propera i perfectament intel·ligible per a l'espectador.

Aquesta nova versió de “Godspell” que, per cert, inicia la seva gira per Espanya precisament al teatre Poliorama de Barcelona, és un espectacle pletòric de vitalitat i molt entretingut i això sense cap detriment de la grandesa d'un text amb dos mil·lennis d'antiguitat que se sent com si fos nou.