LaFACT de Terrassa va presentar l'espectacle “Irreverent” d'Alejandro Lara
L'Alexandre Lara Dance Project proposa una original i suggestiva fusió del flamenc amb la dansa clàssica i contemporània
Superat el parèntesi estiuenc LaFACT de Terrassa va reprendre la seva activitat corresponent a la 41a temporada de dansa. Fidel a la línia pluridisciplinar que caracteritza la seva programació ho va fer amb la presentació d'un nou espectacle de l'Alexandre Lara Dance Project titulat “Irreverent”. Com que aquesta programació sol incloure sempre algun espectacle de caràcter flamenc i Alejandro Lara, a més de la seva impecable formació clàssica, és un artista molt afí a aquell gènere, acudim amb el dubte de si contemplaríem un espectacle flamenc tradicional, cosa que no va ser el cas perquè en realitat allò que vam poder presenciar va ser una funció inesperadament original i això per moltes raons.
Amb base en una partitura de Víctor Guadiana de contextura indiscutible simfònica, però en què el seu autor combina diferents elements musicals, Lara ha configurat unes coreografies en què ha comptat amb la col·laboració, en condició de convidats, d'Àngel Manarre i Rubén Olmo, actual director del Ballet Nacional d'Espanya i que, per dir-ho d'alguna manera, es poguessin qualificar bé de fusió. Subjau certament l'esperit i l'ànima flamenca sobretot en moltes de les peces de dansa, però no hi ha pals flamencs pròpiament dits. Sembla evident, això sí, la presència majoritària del zapateado, encara que també resulta indiscutible en alguns moments la de la dansa clàssica i en altres de la contemporània. Com es pot veure, elements dispars i no obstant harmònica i bellament aparellats en un espectacle de gran força visual.
Sense pràcticament més acompanyament ambiental que una suggerent il·luminació i utilitzant un vestuari rupturista que fuig de bates de cua i faralas a les ballarines i de vestits curts o campers en els homes i aposta per gases, transparències i en algun moment, per la mateixa nuesa ( o gairebé) del cos humà, “Irreverent” resulta en conjunt una proposta arriscada, inèdita i captivadora. Una feliç represa del cicle dansari egarenc que presagia ulteriors i no menys gratificants al·licients.
Escriu el teu comentari