La recuperació del sainet amb “M'entens o t'ho explico” (Aquitània)

En ocasions hem comentat l'auge de les comèdies de matrimonis o, per dir-ho en un llenguatge més actual, de parelles. Un subgènere teatral menor, si es vol, però en general propici a l'entreteniment i, per tant, a la bona acollida del públic. Però la comèdia lleugera té molts altres subgèneres i un, que va gaudir d'una acceptació extraordinària en temps passats, és el sainet. Segons el diccionari de la Reial Acadèmia, "obra teatral en un o més actes, sovint còmica, d'ambient i personatges populars, que es representa com a funció independent". Doncs bé, aquest és exactament el cas de “M'entens o t'ho explico”, una joguina teatral de Jordi Calvet que es presenta al teatre Aquitània.

Emmarcat temporalment als anys de la Barcelona olímpica, amb la presència com a element ambiental d'un Cobi, la trama narrativa relata la peripècia que viu un grup d'amics entossudits a salvar de la ruïna la taverna propietat d'un. En uns moments en què emergeix l'exteriorització de l'univers gai sembla que la fórmula magistral és la seva reconversió en un club d'ambient i això és el que fan. El que passa és que aquesta transformació implica també el descobriment de la naturalesa oculta de cadascun dels participants a la trama, que resulta ser una mica diferent de la que aparentaven. En resum i per no revelar el secret del desenllaç, que ningú és el que sembla o el que pretén aparentar.

Fins ahir mateix tractar de l'homosexualitat en cinema o teatre no revestia més problema sempre que es donés per suposat que es feia des de la condemna, la crítica o la paròdia. Però tot això ha canviat copernicanament i avui no és fàcil tocar un tema com aquest en uns moments en què la diversitat sexual no només s'ha normalitzat, sinó que a més exigeix un tractament respectuós. Alguna cosa que a Calvet no l'ha preocupat gaire perquè a “M'entens ot`ho explico” ho fa de forma desmelenada i satírica mitjançant la utilització de la sal grossa.

Un sentit d'economia a la producció, ben planificada des de la mateixa redacció del sainet, obliga que David Olivares, Octavi Pujades, Miquel Sitjar i Anna Senan assumeixin, sota la direcció de Miquel Murga, la responsabilitat d'interpretar diferents papers. Per tant, han de suportar un canvi constant d'indumentàries en un fregolisme que resolen amb eficàcia. Com que es tracta d'una obra còmica, s'accentua el caràcter esbojarrat del text en formes, expressions i actituds per despertar les riallades del públic que s'ho passa francament bé fins a arribar a un final sorprenent si no fos massa previsible. Encara que ens quedi el dubte de si aquesta astracanada irrespectuosa, tòpica i desopilant sobre la identitat gai pot ser compartida per tots els públics.