Natalie Ravlich és “La dona més feliç del món” (Badabadoc)

La multiplicitat d'espais escènics que hi ha actualment a Barcelona permet fer descobriments singulars i gaudir de propostes agosarades però gairebé sempre suggeridores i innovadores. Carlos Be i Ángela Palacios, amb Natalie Ravlich, han ideat un espectacle titulat “La dona més feliç del món” que es desenvolupa a la sala Badabadoc situada al barri de Gràcia i que constitueix tota una experiència immersiva.

Per aviat cal dir que tot s'inicia al mateix vestíbul on s'ha col·locat estratègicament un trapezi que suscita la perplexitat dels espectadors. Ho entenen quan arriba l'hora de començament de la funció i veuen aparèixer Natalie Ravlich que, vestida amb un succint mallot-faldilla, inicia el desenvolupament d'uns arriscats exercicis de funambulisme. Aquesta exhibició convida a pensar que presenciarem un espectacle de caràcter circense, però no n'hi ha. És tan sols l'aperitiu de l'espectacle principal que es desenvolupa tot seguit a la sala teatral pròpiament dita.

“La dona més feliç del món” és, des del punt de vista dramàtic, un monòleg i, per tant, una obra amb intèrpret únic, la citada Natalie Ravlich (per cert, sembla que inicialment de professió fotògrafa) en què, segons els seus coautors, se'ns parla de la consciència que tenim les dones de nosaltres mateixes, dels altres i del nostre entorn. També ens parla de fins on som capaços d'avançar tant soles com acompanyades, i com l'atracció dels oposats mobilitza aquest món cap al seu destí, un destí on totes i cadascuna de nosaltres participem”.

Amb successius canvis de vestuari i la utilització de certs elements d'ambientació i el suport d'un petit decorat, Natalie Ravlich desgrana un text que té molta experiència personal en què subratlla la seva vinculació amb dos universos situats als antípodes: la ciutat australiana de Perth i Barcelona. Cal reconèixer-li una singular habilitat per connectar amb el públic, en bona mesura de forma col·loquial, distesa, simpàtica, fins i tot còmica, però també i quan convé de forma dramàtica. Transformacions que revelen una versatilitat gens freqüent i que fa que l'espectacle constitueixi una experiència arriscada, però alhora gratificant.