Exposició retrospectiva de Pilar Aymerich al centre d'Art Tecla Sala de L'Hospitalet

El Centre d'Art Tecla Sala de l'Hospitalet presenta “Pilar Aymerich. Memòria viscuda”, la primera gran retrospectiva sobre Pilar Aymerich, Premi Nacional de Fotografia (2021). L'exposició, produïda conjuntament amb el Cercle de Belles Arts de Madrid i amb la col·laboració de La Fábrica, aplega més de 150 fotografies, una pel·lícula, un documental i material d'arxiu que miren tota la carrera professional. La inauguració tindrà lloc el dijous, 24 d'octubre, a les 19 hores , i es podrà visitar fins al 30 de març del 2025.

A més de recollir les imatges més icòniques i reproduïdes del seu treball, Neus Miró, comissària de la mostra, destaca moltes fotografies, gairebé desconegudes, en una aposta per ampliar la visió sobre el treball d'Aymerich. En aquest sentit, destaquen les imatges preses a l'Havana el 1982 o les que conformen el projecte Viatgeres a l'Havana, un treball compartit que Pilar Aymerich i la historiadora Isabel Segura van començar el 2008 i que exposen per primera vegada.

La proposta expositiva, ordenada cronològicament per evidenciar la simultaneïtat entre els diferents treballs de la fotògrafa, inclou el curtmetratge Entreacto, on Aymerich apareix com a actriu. La pel·lícula, realitzada en 35 mm, només es va veure una única ocasió el 1974 en un cinema de Barcelona.

El fotoperiodisme que practica Aymerich defuig la distància i la suposada objectivitat del documental . Les imatges sorgeixen del coneixement d'una situació donada, de la familiaritat amb l'entorn i de les relacions interpersonals que construeix. La seva obra constitueix un referent per al fotoperiodisme de la segona meitat del segle XX, en un àmbit on les dones eren una minoria.

Pilar Aymerich, de l'escena a la realitat social

Pilar Aymerich (Barcelona, 1943) inicia la seva trajectòria professional a la fotografia a finals dels anys seixanta, en el marc del tardofranquisme i la Transició espanyola. La càmera és testimoni de manifestacions, vagues, celebracions i moviments socials, sempre des d'una consciència social, humanista i feminista.

Inicialment es forma direcció teatral a l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual, a Barcelona. Després d'un període de formació a Londres ia França, torna a Barcelona el 1968, on comença la seva trajectòria a la fotografia, publicant a partir de llavors en múltiples revistes i rotatius, com ara Serra de Oro, Triunfo, Destino, El Vell Topo o El País.

Les imatges d'Aymerich es caracteritzen des dels seus inicis per un caràcter narratiu potent que flueix en paral·lel en els textos que acompanyen. Els seus reportatges fotogràfics es constitueixen en seqüències on es pot identificar un principi, un desenvolupament i un final de la situació o l'acció que es captura.

El 2021, el treball d'Aymerich va ser reconegut amb el premi Nacional de Fotografia . En la seva decisió, el jurat destacava “una trajectòria a l'àmbit de la fotografia a peu de carrer, desenvolupada a partir de la dècada dels setanta, que planteja qüestions urgents a la realitat social i política tardofranquista, que encara avui són de rellevància. Una obra que germina des d´una noció ètica on la fragilitat és el punt de partida d´una narració fotogràfica”.