Estrelles i solistes de l'Òpera de París a Terrassa

El gastrònom sap molt bé que l'excel·lència als plaers de la taula no es troba només en un gran banquet, sinó també en el gaudi de petites mostres d'excel·lència culinària, és a dir, allò que ha vingut a conèixer-se com un “menú degustació ”. Doncs bé, en el món de l'art passa una cosa semblant i si els amants de la dansa són capaços d'extasiar-se davant d'alguna de les grans obres clàssiques o contemporànies, també saben que el plaer es pot trobar igualment en una selecció de peces si no menors, si de curta durada. Això permet, per altra banda, fer accessible a públics diversos la presència de figures de primer nivell sense necessitat que vagin acompanyades de la totalitat de les companyies d'origen. Aquesta és la fórmula adoptada en els programes d'estrelles i solistes procedents de formacions senyeres que es desplacen urbi et orbe per oferir un ventall de les seves millors coreografies.

Aquest ha estat el cas de la presència a la 41a temporada BBVA de dansa de LaFACT de Terrassa d'una gran gala amb la presència de nou components del ballet de l'Òpera de París que dirigeix José Martínez i que han ofert un programa format per deu peces de diferent contextura, bé clàssiques -la majoria- bé tres o quatre contemporànies. Fonamentalment passos a dos, encara que també n'hi ha hagut alguna de caràcter més coral com “Aunis” i altres individuals, tals una excel·lent execució de la mort del cigne del ballet homònim segons coreografia de Fokine a càrrec de la solista Clemence Gross, una variació d'Acteó ballada per un vital Jack Gasztowtt que va deixar el públic extasiat en tan sols tres minuts o la reposada interpretació de Yvon Demol de “Camille” de Ravel.

L'espectacle va començar amb dos passos a dos clàssics: un de l'acte segon de “La sílfides” amb Letizia Galloni i Antoine Kirschner i un altre de Donizetti amb Nine Seropian i Alexandre Boccara.

I encara que la totalitat dels executants va brillar a gran altura no podem menys que destacar els dos números finals de cadascun dels actes de la funció que van anar a càrrec de la parella formada per l'estrella Sae Eun Parky el primer solista Shale Wagmann que van interpretar amb insuperable mestratge un “gran pass classique” en primer lloc i després un pas a dos de “El corsario”.

La presència de les estrelles i solistes de l'Òpera de París va ser una ocasió feliç per gaudir de l'actuació d'uns ballarins extraordinaris dels quals ens va quedar el record de l'elegància i el romanticisme i la incorporació d'ells, que van ser capaços de travessar una vegada i una altra l'aire de l'espai escènic de LaFACT menyspreant la llei de la gravetat i deixant-nos bocabadats.