La tortuga búlgara edita dos poemaris d'autors eslaus

Si arriscat és el treball de qualsevol editor, d'heroic cal adjectivar el d'aquell que gosa publicar obra poètica. I si afegim a més que aquesta procedeix de països europeus que han estat vinculats a Rússia, els autors dels quals manegen amb soltesa aquesta llengua i ens resulten poc o gens coneguts per aquests pagaments, l'afany encara resulta més meritori. Res d'això no ha pres els promotors d'un nou segell anomenat “La Tortuga Búlgara” que debuten amb sengles volums dedicats a un autor letó i un altre búlgar.

Letó és Serguei Timoféev que s'expressa literàriament en rus i és membre del grup de poetes i artistes visuals Orbita. Antonio Sánchez Carnicero, cotraductor amb Marco Vidal de “Pòster estil punk rock sense emmarcar”, diu que “aquesta antologia de poemes presenta una amalgama d'imatges mundanes amb profundes reflexions filosòfiques. A través d'un llenguatge directe, sovint narratiu i amb exhortacions directes al lector, el poeta convida a observar la bellesa en allò banal, crea una atmosfera envoltant que connecta amb allò familiar i desconcerta a parts iguals. Els temes més recurrents són el pas del temps, les relacions humanes i la recerca de sentit en allò efímer, i troben expressió en una simbologia entre surrealista i concreta. El to, de vegades malenconiós, de vegades lúdic, rebel·la a un Timofèev que intenta obrir-nos portes cap a noves realitats, universos paral·lels a allò quotidià o desdoblaments orgànics d'una mateixa realitat. Amb quin objectiu? Doncs no altre que donar sentit a la temporalitat indissociable de la vida de l'individu i transcendir la inefabilitat del que és quotidià”.

També ha estat Marco Vidal qui ha traduït “Processó” del búlgar Kiril Vasilev. Nascut el 1971, Vasilev és doctor en Teoria i Història de la Cultura, ha treballat com a mestre, periodista, llibreter i conservador de museu i és autor dels poemaris Tres poemes (2004), Les fulles absents (2010), Províncies (2015) i La marxa i de traduccions i textos de crítica literària publicats a diverses revistes. Ha dirigit a més una columna sobre art al diari “Kultura”. Diu l'editor que “el cos malalt apareix com a extensió dels social i la història. Bulgària: de l'Imperi Otomà a l'autoritarisme, després l'estalinisme fins al present tall del trauma neoliberal. Tot un compendi de desesperació callada, de resistir amarg en un desànim quotidià. Tant dolor abocat pel món s'arrossega en cadascun d'aquests versos: «només pedres sadollen la set»”.

Una dada a afegir a aquestes cuidades antologies: totes dues han estat publicades en edició bilingüe rus-espanyol i búlgar-espanyol.