Plouen pregàries, l'art de Kima Guitar sobre seda i acer

La Fundació Felicia Fuster acull entre el 20 de novembre i el 14 de febrer una exposició d?escultures de seda i acer de l'artistes barcelonina Kima Guitart. Es titula Plouen pregàries i constitueix alhora que una expressió d'art, un espai per a la meditació. Hi ha dos grups d'obres: d'una banda, una galleda de 2'60 per 1'50 i 1'50 metres amb estructura d'acer que sosté un conjunt de tires que cauen lliures “com la pluja, per emfatitzar la sacralitat” tal qual ens diu la Kima. I hi ha també cinc obres més que són estructures independents, cadascuna de les quals té cal·ligrafiades sobre la seda en diferents llengües peticions de pau, saviesa, alegria o bondat.

L'atracció de Guitart per la seda com a suport i expressió d'art ve d'antic i de fet treballa amb aquest material des de fa mig segle. provar-los”. Quina va ser la raó d'aquesta elecció? Perquè la seda em sembla un teixit meravellós i divers; cal tenir en compte que hi ha sedes molt diferents que donen resultats molt diferents, partint de la base que com a matèria primera és seda. , és a dir, el fil que es treu del capoll dels cucs. Però això és només el principi, després tot dependrà de quants fils hi ha, de com es recargolen, es teixeixen o es treballen, cosa que en cada cas donarà resultats singulars i determinarà l'aspecte, la transparència o l'opacitat”.

En tot cas, actualment no és problema trobar el que Kima busca. “Totes les sedes vénen de la Xina malgrat que sovint portin etiquetes d'Itàlia, França o algun altre país. També és veritat que hi ha produccions molt limitades al Japó, però tan parves que pràcticament es queden al país. I fins i tot em consta que es fan també a les Canàries, però amb caràcter molt artesanal i per a altres fins”. I enumera una llarga llista de tipus de seda, tot i que tot seguit em reconeix que no té un tipus de seda preferida. “Tot depèn del que vulgui fer. En el cas concret d'aquesta exposició, vaig triar l'organza de seda natural perquè necessitava un material molt transparent, però alhora rígid”.

Ens explica que “les sedes de Plouen pregàries estan inspirades en les tradicionals banderes tibetanes de pregària que veiem a muntanyes de l'Himàlaia volant al vent amb oracions i peticions. La tradició diu que quan el vent travessa aquestes peticions fa possible que aquesta es converteixi en una benedicció que arriba després a un ésser vivent. És un concepte que em fascina i sembla preciós i per això he intentat traduir-lo a les obres que presento en aquesta exposició amb oracions cal·ligrafiades en pa d'or o plata per expressar la seva sacralitat”.

Amb un curiós detall que Kima Guitart ens revela: malgrat el seu mestratge a crear aquestes sedes oracionals tan profundament lligades a la religió budista, ella no ha estat mai al Tibet.