Cercas, en estat pur en el seu ingrés a la RAE: "Un idiota és qui no s'ocupa de la política"

L'escriptor Javier Cercas (Ibahernando, Cáceres, 1962) ha ingressat a la Reial Acadèmia Espanyola (RAE) en un acte en què ha criticat els escriptors "idiotes" que no s'ocupen del "comú, de la política".

"La paraula idiota procedeix del grec "idiotes", que significa persona que només s'ocupa del que és seu i es desentén del que és comú, és a dir, del que és públic, és a dir, de la política. Avui, com sempre, un escriptor de veritat pot ser qualsevol cosa, menys un idiota", ha defensat Cercas durant el seu discurs, en què també ha reflexionat sobre la "utilitat" de la literatura.

Sota el títol de Malentendidos de la modernidad. Un manifiesto, el nou acadèmic ha personificat aquesta crítica cap als escriptors que no surten de "les torres d'ivori", els que no estan "compromesos amb el destí del seu país", amb les figures de Marcel Proust, Frank Kafka, Jorge Luis Borges o James Joyce, que moltes vegades han estat titllats com aquest tipus d'escriptor "idiota" de què ha parlat Cercas.

"No és que l'escriptor (o l'artista, o el científic) es desentengui del seu temps i els seus semblants; és que assumeix que el millor que pot fer per ser-los útils és centrar-se en el seu treball i, almenys temporalment, aïllar-se del seu temps i els seus semblants. Es tracta de la paradoxa essencial...", ha apuntat.

Així, Cercas passa a ocupar la cadira 'R' de la RAE, vacant des de la mort de Javier Marías el passat 11 de setembre del 2022. Ha rebut la benvinguda en nom de la corporació per part de l'acadèmica Clara Sánchez.

El Ple de la Reial Acadèmia Espanyola va triar com a acadèmic Javier Cercas a la sessió del 13 de juny de 2024. La seva candidatura va ser presentada pels acadèmics Pedro Álvarez de Miranda, Clara Sánchez i Mario Vargas Llosa.

Precisament, ha qualificat el seu predecessor com a "gran novel·lista espanyol, a seques", a més de posar en valor el compromís de Marías en prendre partit sobre els assumptes "més espinosos", un exemple del que ha de ser un escriptor, segons la definició que Cercas ha donat.

"Durant dècades va escriure setmanalment als diaris sobre la realitat que l'envoltava, no va defugir prendre partit sobre els assumptes més espinosos, es va embrancar en polèmiques i va combatre sense caserna els errors, cursileries, vileses, degeneracions, injustícies i estupideses amb què va conviure o amb els que va sentir que convivia. Què dimonis ho és?", ha assegurat.

Cercas ha centrat el seu discurs en la importància de la literatura i la seva "utilitat", tot i que a més ha enlletgit l'actual "glorificació de l'artista" que li sembla "ridícula".

"A Roberto Rossellini, el gran cineasta italià, aquesta glorificació de l'artista li donava 'ganes de vomitar'; a mi em sembla simplement ridícul (...) Vet aquí el segon, enorme malentès: el malentès consisteix a creure que el protagonista de la literatura és l'autor; el protagonista de la literatura és el lector, que és qui acaba els llibres. Un llibre sense lectors és lletra morta, és només quan el lector obre", ha apuntat.

En aquest sentit, l'escriptor ha defensat que la idea de la "utilitat de la literatura" radica que la literatura "sempre és útil" quan no pretén ser-ho, perquè altrament és "propaganda".

"A més d'un plaer, la lectura és una forma de coneixement d'un mateix i dels altres, exactament igual que el sexe: per això, quan algú em diu que no li agrada llegir, el primer que se m'acut és donar-li el condol, acompanyar-lo en el sentiment, igual que si m'hagués dit que no li agrada el sexe (...) La literatura és útil sempre que no es proposi ser-ho: quan es proposa ser útil, es converteix en propaganda o pedagogia, i deixa de ser literatura, almenys literatura de veritat, i deixa de ser útil", ha reiterat.

Cercas ha conclòs el seu discurs exalçant els lectors, que són "una bomba de rellotgeria ambulant" en el moment en què tenen un "pensament propi".

"Un home o una dona amb una bona novel·la a les mans és un perill públic, una bomba de rellotgeria ambulant, un potencial pensador per compte propi. L'autèntica literatura està composta per paraules en rebel·lia, i per això representi un perill per al poder, per a qualsevol poder, que per aquesta raó -perquè només vol ciutadans submisos, gent que diu Sí- sempre aspirarà a controlar-la, a sotmetre-la, a domesticar-la; depengués, no ho dubtin: la prohibiria immediatament", ha finalitzat.