“Flipar” amb Jorge Blass al Poliorama

Sempre vaig ser espectador fidel dels espectacles de màgia i il·lusionisme i en la meva memòria hi romanen alguns professionals que van fer història com el famós Li Chang, que s'anunciava com “el dimoni groc” i no era dimoni, ni tampoc groc i ni tan sols oriental, sinó de Badalona. Li Chang responia a una nissaga de professionals que, per cridar l'atenció de públics crèduls, utilitzaven exòtiques vestimentes. Amb el temps, els mags van anar prescindint-ne i llavors es van revestir molt més formalment, per exemple, amb frac, que és símbol de serietat i fins i tot si molt se'ns apura de misteri, i apareixien acompanyats per una senyoreta que exercia silenciosa les funcions de partenaire, com era el cas de parella formada per Alain Denis i Mónica Bell. Fins que va arribar el moment en què es va produir una revolució i es van advertir que no calia vestir-se estrambòticament perquè allò que la gent en tenia prou de sentir-se sorpresa per les seves habilitats. Més encara, va arribar el moment en què es van adonar que els espectadors o són nens o ens comportem com a tals, encara que tinguem uns trenta-cents anys, i els nous mags van optar per tractar-nos de forma desenfadada i col·loquial.

Gran mestre d'aquesta nova escola va ser Juan Tamariz que ha tingut bons seguidors quin és el cas del madrileny Jorge Blass, que presenta al Poliorama el seu espectacle “Flipar”. No prescindeix la denominada “màgia de proximitat” que és la que juga amb la baralla i que ha aconseguit superar les limitacions que li imposava la proximitat per, utilitzant les noves tecnologies, permetre que els jocs de cartes puguin ser vistos sense dificultat pel públic de sala de grans dimensions gràcies a l'ús d'una càmera de televisió. Però treballa també la màgia d'aparells, no per menors menys espectaculars, i ho fa a més amb la pròpia figura humana, cosa que permet deixar-nos estupefactes quan el mateix mag desapareix davant la nostra. atònita mirada o demostra les seves insòlites qualitats en els exercicis de mentalisme amb diversos espectadors elegits a l'atzar al pati de butaques.

Flipar és un espectacle molt entretingut, variat, colorista, amb jocs de diferent índole, alguns efectes especials -la pluja de papallones- i la continuada participació del públic -increïble la desaparició del DNI d'un dels espectadors que apareix a l'interior d'un globus oportunament rebentat quan l'interessat està a punt de saber que haurà de demanar cita per a la renovació del document perdut - i, en fi, ho amaneix tot això amb bromes, aparts, picades d'ullet de complicitat i desbordada simpatia que fa que el públic s'ho passi molt bé i aplaudeixi amb entusiasme.