"Las dos en punto” al cicle de memòria històrica de Sala Fènix

Tot i que el públic actual està acostumat a l'espectacularitat de muntatges fastuosos, la veritat és que fer teatre no necessita res més que un text interessant i bons intèrprets. Tota la resta, escenografia, vestuari, guarniments de qualsevol tipus, són elements accessoris i, en el fons, i si se'ns apura, fins i tot prescindibles si l'obra a representar té prou força.

Quan vam entrar a la Sala Fènix vam observar que al seu minúscul espai escènic no hi havia més que una cadira, cosa que vol dir que estava pràcticament nu. I la veritat és que no va caldre res més per veure una funció plena d'emoció i, alhora, humor no exempt de picardia.

La companyia “As Marías” , formada per Lucía Sánchez Cervera i Lluki Portas han iniciat el nou cicle dedicat a la memòria històrica amb el diàleg titulat “Las dos en punto”. Es tracta d'un text breu que no arriba als seixanta minuts en què les creadores de l'espectacle i alhora intèrprets encarnen la figura de dues germanes gallegues de família anarquista que es veuen obligades a sobreviure després d'haver patit els vexàmens dels vencedors a la guerra civil.

El punt de partida hauria pogut donar lloc sense cap dificultat a un drama o potser fins i tot a una tragèdia , però en aquest cas s'ha optat per una visió completament diferent en què es busca la complicitat del públic a través de la peripècia d' uns personatges que opten per desenvolupar-se en la seva situació amb enginy, humor i esperit de superació.

Això no obsta que el text introdueixi alguns moments de profund dramatisme que posen l'accent en la situació de desemparament de personatges com Maruxa i Coralia Fandiño , és a dir, els que estan a càrrec de Lucía Sánchez i Lluki Portas, que acrediten una enorme capacitat per transmutar situacions i canviar de to i intensitat. Tot això en un diàleg que posa com dues dones desvalgudes miren de posar en dubte en moments gens propicis a això la desigualtat de gènere creant, com diuen, “un espai propi de revolució i convicció”.

“Las dos en punto” és una obra breu, sí, però intensa , que se segueix amb interès i capta amb facilitat l'atenció del respectable. Feliç inici d´aquest nou cicle emprès per la Sala Fènix.