El Premi Sant Jordi 2024 és per a Roc Casagran per 'Somiàvem una illa'

El professor i escriptor Roc Casagran ha guanyat el 65è Premi Sant Jordi de Novel·la, dotat amb 60.000 euros, amb Somiàvem una illa , el relat d'una dona que, després de dos sots vitals, intenta reordenar la vida i reflexiona sobre com ha arribat fins al punt en què està a través de paral·lelismes amb illes.

El premi, lliurat en el marc de la 74a Nit de Santa Llúcia organitzada per Òmnium Cultural al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) el passat dimarts 10 de desembre, ha posat en valor el "discurs confessional" d'aquesta novel·la, que explora les connexions humanes, familiars i filials i que reflexiona sobre la capacitat d'apreciar allò que es té a prop.

Casagran (Sabadell, 1980), en rebre el premi (al qual s'havien presentat 38 originals), ha expressat el seu desig que cada vegada hi hagi més gent que prengui iniciatives a favor del català i ha instat les institucions públiques que "prenguin" partit, s?impliquin fins al fons i facin el possible per salvar el català".

Segons l'autor, aquesta novel·la és un "crit d'amor i d'auxili" de la protagonista, Carla, que durant el llibre intenta sortir d'un abisme on ha caigut, diu Casagran, a través de reflexions sobre illes que són molt diferents entre elles: algunes n'hi ha, d'altres no, i en d'altres han succeït esdeveniments tràgics.

Tots aquests elements permeten confeccionar una obra amb un “doble pla de lectura”: per una banda, les històries de les illes, amb vuit principals que van marcant capítol a capítol; i, de l'altra, el relat de com la Carla intenta trobar el seu lloc al món i que funciona de nexe entre totes les illes.

Casagran ha explicat que des de L'amor fora de mapa del 2016 no havia tornat a escriure més novel·les, ja que el ritme de vida com a docent i pare de dues filles no li havia permès dedicar-se tot el que desitjava, però que finalment ho va poder fer després demanar-se una excedència, cosa que diu que va ser "un privilegi".

Premi Carles Riba

L'escriptora Blanca Llum Vidal (Barcelona, 1986) ha guanyat amb 'Tan bonica i tirana' el 66è Premi Carles Riba de Poesia, una obra que narra les contradiccions de l'amor i que l'autora assegura que ha estat el llibre d'amor "més dolorós" que ha escrit fins ara.

Llum ha explicat que es tracta d'un llibre de poemes en prosa on parla d'un "amor molt dolorós" i ha afirmat que encara que tracta de l'amor apareix més vegades la paraula 'animal' que 'amor' o 'cosa' que ' sexe', i creu que això és una gran diferència respecte d'altres dels seus llibres.

En rebre el premi, ha assegurat que encara que la literatura és, en les seves paraules, alliberadora i preciosa, no hi ha poemes ni novel·les al certamen que parin la guerra o un desnonament exprés, entre altres problemàtiques actuals, i ha assenyalat la "vergonya d'una monarquia que fa propaganda amb la ruïna i el fang", en referència als Reis davant dels afectats per la DANA a València.

El 27è Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions ha recaigut a Elefants de Toni Güell (Barcelona, 1979), on es destaca el poder de la imaginació i l'enginy per accedir a mons nous i combatre les angoixes humanes: "M'agradaria que aquest llibre ajudés a construir aquesta confiança en la nostra capacitat de fer anar les coses per on volem", ha dit en rebre el premi.

Premi Joaquim Ruyra

Mariona Bessa (Escaldes-Engordany (Andorra), 1994) s'ha alçat amb el 51 Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil amb L'ascens dels rebels, que explica una història distòpica i de ciència ficció climàtica l'any 2320, on la humanitat viu confinada sota terra després d'un desastre ambiental.

Bessa espera que aquest llibre pugui transmetre un missatge als joves de preservar la Terra davant del canvi climàtic, i ha posat en valor que la literatura juvenil ajuda a despertar la creativitat dels joves i els dona “eines perquè es converteixin en els adults que vulguin ser”.

El jurat ha reconegut Joan Berlanga amb el 62è Premi Josep M. Folch i Torres de novel·la infantil amb L'extraordinària vida d'un gos als darrers, una novel·la que dona veu a un gos vell que dedica els seus últims dies a recordar-ne vida i, a través del qual, l'escriptor pot narrar les dinàmiques d'una família des de fora.

Berlanga, que ha fet una crida a prestigiar la literatura infantil, ha afirmat que la vida i la mort són els temes centrals de l'obra ja que, segons les seves paraules, són dues cares de la mateixa moneda: "La cosa va de gaudir la vida però també de saber envellir i morir".

També s'ha guardonat amb el Premi Bona Gents amb el Premi Internacional Joan B. Cendrós, per donar projecció internacional a l'escena musical actual en català entre el públic del Regne Unit i per treballar amb entitats catalanes de l'estranger; i a Xavier Giró amb el Premi Muriel Casals de Comunicació per "fomentar un periodisme crític i compromès" durant 30 anys com a professor de Periodisme.

A l'acte hi han assistit el president del Parlament, Josep Rull; la consellera de Cultura, Sònia Hernández, i el de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila; els expresidents de la Generalitat Pere Aragonès, Artur Mas i Jordi Pujol; l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell; i el regidor de Cultura i Indústries Creatives de l'Ajuntament de Barcelona, Xavier Marcé, entre d'altres.

Xavier Antich

El president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha recordat en el discurs als afectats per la DANA a València, així com els llibres destruïts, amuntegats i inservibles, diu textualment, a causa del temporal, que creu que és una mostra de la " naturalesa incontrolada, la incompetència humana o la barbàrie inhumana".

Ha defensat que el llibre és un instrument de supervivència i de reconstrucció i creu que apostar pel llibre, la lectura i la literatura és "apostar a l'horitzó per una societat més responsable, més lliure i més crítica".

"Poques coses com el llibre aconsegueix arrencar-nos de nosaltres mateixos per fer-nos viure, comprendre i respectar la vida dels altres i és apostar per l'emancipació i la convivència en societats diverses" i, en acabar, ha reivindicat la literatura catalana i la defensa del català.

La Nit de Santa Llúcia ha tingut format televisiu, igual que a les tres darreres edicions, i ha estat presentat per Elisenda Pineda, amb l'objectiu d'interpel·lar la població i el sector cultural i literari, propiciant la participació de l'espectador i despertant l'interès per la literatura i la cultura catalanes.