David Bueno guanya el 57è Premi Josep Pla amb l'assaig 'L'art de ser humans'

El divulgador científic i doctor en Biologia David Bueno ha guanyat aquest dilluns el 57è Premi Josep Pla de narrativa en català, dotat amb 10.000 euros i convocat per l'editorial Destino, amb l'assaig 'L'art de ser humans', ha anunciat el jurat en un sopar literari a l'hotel Palace de Barcelona.

L'obra, que s'havia presentat a concurs com 'Quan l'ésser humà és desperta' i el pseudònim Carro de Foc, és un viatge a través de les arts, la neurociència i l'educació que busca redefinir la manera com es percep el món ia un mateix i convida a descobrir l'homo artisticus que cadascú porta dins.

'L'art de ser humans', que es publicarà el 5 de febrer a través de Destino, és un assaig divulgatiu que insta a utilitzar la creativitat i el pensament crític en la construcció d'una societat més cinglera, plena i lliure, i que segueix la línia de Bé de transmetre un missatge positiu sobre el potencial de la humanitat.

El jurat del Josep Pla ha estat format per la Laia Aguilar, la Montse Barderi, el Jaume Clotet, el Manuel Forcano i l'editora Glòria Gasch, en un any en què el premi havia rebut 40 obres procedents de tot l'àmbit lingüístic catalanoparlant, entre les quals convivien novel·les històriques, narrativa memorialística i intimista, dietaris, obres d'assaig, de gènere fantàstic i thrillers.

David Bueno (Barcelona, 1965) és doctor en Biologia i professor i investigador de la Universitat de Barcelona (UB), ha publicat setanta articles en revistes especialitzades i és autor de nombrosos llibres de divulgació com 'Educa el teu cervell', ' El cervell de l'adolescent' i 'L'art de persistir'.

Bueno ha assegurat en recollir el guardó que "és un reconeixement" a la feina de molts anys, i ha assegurat que tota història té un principi i que el seu amor per la ciència i escriure ve gràcies a un treball que li va posar un professor de Biologia a els 14 anys.

Ha defensat les arts com a enriquiment de la vida i de la ment, ha assegurat que entre elles inclou la ciència i la filosofia, i ha subratllat que totes es basen en característiques humanes: "Raonar, ser creatius, ser crítics".

L'escriptor argentí Jorge Fernández Díaz, Premi Nadal 2025 amb 'El secreto de Marcial'

Per la seva banda, el periodista i escriptor argentí Jorge Fernández Díaz ha guanyat el 81è Premi Nadal de Novel·la, dotat amb 30.000 euros, amb la novel·la 'El secreto de Marcial'. La novel·la, que s'havia presentat a concurs amb el títol 'Marcial' sota el pseudònim Daniel Ocampo i que es publicarà el 5 de febrer a Destino, és una reconstrucció de les relacions paternofilials i la necessitat de resoldre l'enigma del pare.

'El secreto de Marcial' aborda la necessitat d'un escriptor d'entendre què va ser el seu pare en una novel·la amb tocs de suspens que viatja entre Astúries i Buenos Aires entre la segona meitat del segle XX i l'actualitat, en una obra que és un homenatge els migrants espanyols però que també se submergeix en els misteris familiars i les relacions de vegades espinoses entre pares i fills que s'estimen.

El Premi Nadal 2025 havia rebut 769 originals amb una gran varietat d'opcions literàries de la novel·la contemporània en castellà, amb un predomini de les novel·les contemporànies i una preferència per la novel·la negra i el thriller.

Periodista del diari 'La Nación', Jorge Fernández Díaz (Palerm, Buenos Aires, 1960) ha publicat llibres com 'La logia de Cadis', l'exitosa novel·la 'Mamá' i la saga policíaca protagonitzada per l'agent Remil, amb volums com ' El punyal', 'La ferida' i 'La traïció'.

En rebre el guardó, Fernández Díaz ha assegurat que "mare només n'hi ha una, però tot pare és un enigma", i que des que el seu pare va morir el 2005 li rondava el fantasma literari de com escriure sobre ell.

Fill de dos asturians, el guanyador ha explicat que el seu pare pertanyia a una generació que "no podia comunicar-se amb els fills", i ha assegurat que la seva història té a veure amb moltes generacions d'espanyols i iberoamericans.

Ha fet broma que el seu pare li va donar per perdut quan va voler ser escriptor, però ha considerat que és "una volta irònica al destí" que el seu pare torna a Espanya en forma de novel·la i en una nit com aquesta.