“El jorn del judici” o el gènere fantàstic al teatre

El gènere fantàstic és un clàssic en cinema, però encara menys freqüent en teatre, potser perquè els recursos tecnològics i escenogràfics requerits per a la seva producció són més dificultosos sobre un escenari. Però quan es vol, es pot si es posa en joc la imaginació com és el cas de la companyia mallorquina Produccions de Ferro que ha presentat a Barcelona “El jorn del judici” (teatre Tantarantana), un text original de Marta Barceló, Sergio Baos i David Mataró.

L'escenari de la sala de la planta baixa del teatre del carrer de les Flors -n'hi ha una altra de superior coneguda amb el nom d'Àtic- rep l'espectador amb un decorat que sembla suggerir un paisatge muntanyós. La presumpció és correcta ja que Elionor Sintes he volgut suggerir el perfil de la serra de Tramuntana que marxa els punts més elevats de l'illa de Mallorca. Perquè és on es desenvolupa l'acció dramàtica en què quatre supervivents d'un incident meteorològic natural que ha arrasat el Mediterrani ha acabat amb el paradís turístic que coneixem i ha obligat els escassos supervivents a refugiar-se a les zones més altes de l'orografia insular.

“Com bé havia pronosticat la Sibil·la –diuen els autors– el jorn del judici a dalt a la fi a Mallorca. Una gran ona ha arrasat l'illa més gran de les Balears. S'ha acabat el paradís a la Terra. Hordes de turistes, residents i nadius han desaparegut per sempre. Res no ha quedat després que l'onada passi. No, no, espera. Quatre persones hi han sobreviscut i han aparegut al cim més alt, el Puig Major. Són, potser, les muntanyes més altes de la Serra de Tramuntana, l'últim refugi que els queda. Allà hauran de sobreviure i conviure. I amb el temps, qui sabe, podreu refer una nova Mallorca.

Com és fàcil col·legir, és un text dramàtic amb missatge que apel·la a la recuperació d'uns paisatges naturals que el desenvolupament desmesurat i l'explotació turística ha degradat tant o més del que ho hagués fet un sisme submarí. Una lluita en què la natura juga a favor seu per guanyar l'aposta.

Toni Gomila, Lluqui Herrrero, Marc Joy i Alba Flor són, sota la direcció de Sergi Baos, els quatre intèrprets d'aquesta peça que executen amb entusiasme. Constitueix, a més, una ocasió pari retrobar-nos amb la dicció i modismes propis del mallorquí, que resulta particularment brillant en la veu de Gomila, clara, expressiva i contundent. Amb tots aquests vímets l'espectador assisteix a una funció que hauria pogut derivar en tragèdia però que els autors han preferit desdramatitzar imprimint-li molts trets d'humor que atenuen la força d'un missatge no exempt d'incerteses.