L'Antic Teatre aposta pel risc i la programació emergent

Aurora és una mestressa de casa que va passar tota la vida tancada entre les quatre parets del seu domicili complint amb les feines de la llar però que, ja jubilada, va descobrir nous horitzons quan es va integrar a les activitats de dansa que desenvolupa l'Antic Teatre. Es tracta d'un espai cultural situat al número 12 del carrer Verdaguer i Callís, a no més de 50 metres del Palau de la Música, en un immoble modest la porta d'accés del qual, encara llueix el rètol de Cercle Barcelonès de Sant José”, dóna pas a una escala per on puja fins a un pis elevat. Allà s'hi amaga una terrassa que rendeix sobre un jardí interior insospitat i dóna entrada a un conjunt de serveis que serveixen d'acomodament per desenvolupar nombroses activitats amb objectiu molt clars, com va explicar el seu responsable Semolina Tomic.

Tomic va recordar que es compleixen 22 anys des que el moment en què es va recuperar aquest immoble i que fa dos anys es va poder consolidar la seva continuïtat gràcies al suport municipal que l'integrarà a la xarxa de centres culturals de la ciutat, als efectes dels quals ja s'ha aprovat recentment, el procés d'expropiació. D'aquesta manera l'Antic Teatre continuarà sent un lloc per a l'exercici de la llibertat d'expressió i la defensa de la diversitat i on es lluitarà activament contra la gentrificació i en favor de la seva integració amb el teixit veïnal, com va acreditar la presència a aquest acte de nombroses persones del barri que participen activament a les seves activitats, en particular a les del grup artístic comunitari.

María Jurado, per la seva banda, va donar compte de l'ambiciós programa d'espectacles que s'oferiran al semestre acabat d'iniciar, entre els quals hi haurà actuacions del Teatre al Ras, Montdedutor, Guillem Mont de Palol, les companyies Palimpsesta i Nisham, El saló dels invisibles, L'Espina, Diana Gadiush, Adrià Vega & Adriano Galante, Aribel Collective, Jaume Clotet, La Taimada, Els Torreznos, Marina Fueyo, Roger Peláez i un llarg etcètera, així com les sessions mensuals del cabaret “El Desplume” a càrrec de Víctor Guerrero i unes Jornades sobre el Punk i el Hardcore.

Tot això amb una aposta forta pel risc, la creació emergent i l'autoria catalana, sense oblidar alguna reivindicació, com la creació d'un circuit estable dels teatres públics per Catalunya per tal de portar l'art contemporani multidisciplinari, alhora que una denúncia de l'infrafinançament públic dels grups comunitaris.