Mor David Lynch: El cinema perd el seu gran somiador i mestre del surrealisme

La seva partida deixa un buit irreparable a la narrativa cinematogràfica, un art que Lynch va transformar amb la seva audaç exploració dels límits entre la realitat i els somnis.

|
DavidLynch
Arxiu - David Lynch desmenteix els rumors que apuntaven que no tornaria a dirigir: “Mai em jubilaré” - PAVLO_BAGMUT / ZUMA PRESS / CONTACTOPHOTO

 

El món del cinema és de dol. David Lynch, un dels més grans visionaris de la història del setè art, ha mort als 78 anys. La seva partida deixa un buit irreparable a la narrativa cinematogràfica, un art que Lynch va transformar amb la seva audaç exploració dels límits entre la realitat i els somnis. El seu llegat, però, viurà per generacions, recordant-nos que fins i tot en el més fosc hi pot haver bellesa.

Nascut el 20 de gener de 1946 a Missoula, Montana, Lynch va començar el seu camí com a pintor, però el cinema aviat es va convertir en el mitjà ideal per plasmar la seva imaginació desbordant. El seu debut, Eraserhead (1977), un viatge pertorbador al subconscient, va marcar l'inici d'una carrera única i inigualable.

Entre les seves obres més icòniques, destaquen Twin Peaks, la sèrie que va redefinir la televisió als anys 90 amb el seu misteriós assassinat de Laura Palmer, i pel·lícules com Vellut blau (1986) i Mulholland Drive (2001), aquesta última considerada per molts la seva obra mestra. Lynch va saber combinar allò quotidià amb allò inquietant, deixant al descobert les ombres ocultes després de les aparences més ordinàries.

Amb una estètica surrealista i profundament emocional, Lynch va treballar amb artistes com Angelo Badalamenti, creant bandes sonores inoblidables que van elevar les seves narratives a noves altures. Les seves influències van transcendir al cinema, deixant empremta a la música, les arts visuals i fins i tot la televisió contemporània.

Al llarg de la seva vida, Lynch no només va ser un cineasta, sinó també un pintor, músic i defensor de la meditació transcendental, que ell considerava essencial per al procés creatiu. Fins als darrers dies, va mantenir una activitat artística prolífica i una mirada única cap a la vida i l'art.

Amb la partida, el cinema perd un somiador que va saber transformar els nostres malsons en obres d'art. Però la seva visió persisteix, convidant-nos a explorar els racons més foscos de la ment, on sempre hi pot haver un indici de llum.

 

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA