Miguel Ulla, contratenor: “Fer les coses de cor m'ha portat a compositors de grandíssima qualitat"

Tot i la seva joventut, ja que va néixer amb el segle, Miguel Ulla Berdullas ja ha assegut els fonaments d'una sòlida carrera com a cantant especialitzat en els repertoris barrocs. I és que la seva formació en aquest camp va començar amb només set anys, quan comença a estudiar cant, clau i percussió al conservatori de la seva ciutat, la Corunya. Posteriorment, va completant la seva formació en altres punts de la geografia espanyola, en concret a Barcelona, a l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), i al Reial Conservatori Superior de Música de Madrid (RCSMM). Paral·lelament, ha tingut experiències d'aprenentatge més individualitzat amb grans docents de cant d'Espanya i Europa.

Tot i que va començar a gravar l'any passat, la seva discografia ja puja a quatre títols, dos llançats el 2024 i dos més en l'escàs tram d'any que portem. Un d'ells, dedicat al compositor napolità Leonardo Leo, ha cridat especialment l'atenció dels mitjans especialitzats en presentar una sèrie de cantates espirituals que mai abans no havien estat gravades en disc.

Repassant la teva extensa formació musical se't podria definir amb la vella expressió “jove però absolutament preparat”. Com valores la teva trajectòria formativa que t'ha portat a convertir-te en el professional que ara ets?

He passat per múltiples professors i institucions formatives, intentant treure el màxim partit a cadascuna. Per la meva trajectòria d'estudi i, també de vida, m'ha ajudat més, com a cantant, les classes mestre-alumne que la formació oficial, una relació que considero un pilar fonamental per a qualsevol cantant. Vaig poder formar-me amb múltiples mestres de cant entre els quals cal destacar Gérard Lesne, per la qual cosa recomano a la gent no posar-se límits a l'hora d'estudiar amb aquells que admiren i que no tinguin por de preguntar-los doncs, gairebé sempre, són persones meravelloses que gaudeixen de compartir el seu saber amb els qui ho aprecien i respecten.

Intento fugir de visions dogmàtiques pel que fa a la tècnica vocal, ja que he passat per múltiples professors que, tenint trajectòries estel·lars, han comprès el cant de les maneres més dispars entre ells i per a mi, per la qual cosa no sempre hi ha hagut acord, encara que els seus ensenyaments m'hagin aportat moltíssim en altres aspectes, com és l'autoconeixement de la meva veu i de la veu humana en general, per la qual cosa també els estic molt agraït. Crec que, per ser sincer amb un mateix com a intèrpret, ha de fer prevaler l'estudi, la intuïció i, sobretot, el respecte a l'ofici que és la música.

En quina mesura t'ha orientat la veu de contratenor cap al repertori barroc?

No sé si el repertori em va portar a aquest registre vocal o si la meva natural predisposició a aquesta veu ha resultat en la fascinació que sento per aquesta música.

Des de petit, quan cantava al cor de nens de l'Orquestra Simfònica de Galícia, vaig poder entreveure lleugerament el repertori de la música antiga. Aquest primer apropament va plantar una llavor en mi, que més endavant, a principis de la meva adolescència, em va fer voler estudiar primerament clau i, de l'estudi d'aquest instrument, enamorar-me completament del repertori vocal del Barroc.

Ja tens quatre enregistraments en el teu haver entre els quals destaca el disc que li has dedicat a les cantates espirituals del napolità Leonardo Leo, que mai abans havien estat gravades. Explica'ns com vas donar amb aquest repertori i com vas plantejar el projecte.

Per acabar aquest projecte, hi ha dos factors molt importants: primer, l'amor que tinc per la música de l'escola napolitana i segon, la meva admiració pel contratenor Filippo Mineccia. Buscant l'obra de Leonardo Leo, vaig trobar un vídeo a YouTube d'un concert en directe que va tenir a la Capella Reial, cantant l'ària Piangerò mio Dio fin tanto , d'una de les seves cantates espirituals. Em vaig quedar meravellat amb la bellesa d'aquesta música que tan bé interpretava Filippo, i vaig decidir buscar les partitures i les seves fonts, portant-me la gran sorpresa que, concretament, aquestes sis cantates espirituals no havien estat gravades de manera discogràfica.

Aquest projecte que, en un inici, no tenia intenció discogràfica, va anar passant per diversos continuistes amb què vaig treballar i vaig donar concerts, fins que l'organista, Javier Jiménez em va dir que qui portava la discogràfica amb què ell grava (HR Recordings) estava interessat a gravar-me pel seu catàleg. El primer que se'ns va acudir a tots dos, per la qualitat i raresa del repertori, va ser gravar aquestes sis cantates, treball que vam dividir en dos volums, estant ja gravat el primer.

Ha estat un camí de descobriment i maduració d'aquest bell repertori guiat pels consells i l'ajuda de grans músics com el contratenor i director Gérard Lesne, entre d'altres.

A la portada del disc es pot llegir “volum 1” quan tens pensat llançar més discos dedicats a aquest compositor?

Aquest any 2025 gravarem el segon volum amb les tres cantates restants. Les sis cantates són de gran qualitat i emotivitat però, personalment, crec que aquest segon volum serà més interessant.

Sols fugir dels llocs comuns i cercar artistes i repertoris més desconeguts o oblidats?

Sempre que tinc llibertat a l'hora d'escollir el meu repertori, curiosament, sento més emoció i més afinitat amb el meu instrument en repertoris que, avui dia, són menys transitats. Més que la recerca del poc usual o del poc freqüentat a les sales de concerts ia l'oferta discogràfica, busco el que em produeix més emoció. Deixar-me portar pel meu instint i buscar, abans que res, fer les coses de cor, m'ha portat a compositors de grandíssima qualitat, encara que injustament oblidats.

Un altre dels teus treballs recents suposa una sorprenent aproximació de la música barroca a la tradició gallega, que inclou noms com Kapsberger, Múrcia o Gutiérrez de Padilla. Com sorgeix aquesta iniciativa de fusionar aquests dos àmbits?

El grup Resonet, dirigit pel tiorbista i amic Fernando Reyes, em va descobrir un grandíssim patrimoni musical gallec que va molt més enllà de les obres doctes, ja que perviu avui dia en la seva música tradicional. Amb aquest pretext i, veient la bona feina de Resonet amb aquest repertori, em vaig disposar, primer com a curiositat però, després, amb plena implicació, a arreglar (per a baix continu i veu) alguns dels cants de berce tradicionals gallecs.

La idea d'aquest projecte sorgeix no com a disc sinó com a petits enregistraments reunits on aquests arranjaments, alguns basats en danses barroques (per exemple, Arrolo de domaio , la cançó de bressol) encaixem en un ostinato de chacona. Per això, decidim barrejar-les amb danses i preludis de compositors de l'ambient de la corda polsada barroca com Kapsberger i Santiago de Múrcia, resultant en aquest EP tan particular. Aquesta discogràfica, en ser únicament digital, permet més flexibilitat als artistes pels quals aposta, podent, així, crear projectes més petits com són els EP, que rarament es veuen en la música antiga, i crec, donen frescor a l'ambient discogràfic.

Quin és el denominador comú de les peces del teu darrer disc, Ex Lumen que reuneix música barroca de França, Anglaterra, Alemanya i Itàlia?

Ex Lumen: A Nocturnal Journey té com a eix principal la idea d'un viatge des de l'ocàs fins a l'alba pel que el denominador comú seria el desenvolupament de la nit. Dins aquesta selecció, trobem obres pròpiament dedicades a la nit com les d' El ballet de la Nuit de Cambrefort i An Evening Hymn de Purcell, per altra banda, obres que personalment m'han evocat aquest moment del dia com poden ser les Lèçons de tenebres , on el seu text basat en les Lamentacions de Jeremies i el seu component litúrgic a la Setmana Santa recreen perfectament el moment de vulnerabilitat que hi ha quan és nit tancada. Després, hi ha una selecció d'àries bellíssimes de Gasparini i Bach que representarien l'oníric del somni, per concloure el viatge amb l'ària Chi mi sveglia de Bassani que es traduiria per qui em desperta , juntament amb una improvisació dels Canaris de Kapsberger, per el despertar del dia.

Has tornat a incloure en aquest disc una peça mai abans gravada, en aquest cas del compositor napolità Gaetano Veneziano. Parla'ns d'aquesta primícia mundial.

Igual que amb Leonardo Leo, la recerca del repertori napolità i els seus grans compositors, em van portar a trobar un vídeo on una interpretació (per mi, no gaire atraient) deixava entreveure la bellesa que Gaetano Veneziano sempre mostra a les seves obres. Un cop més, em vaig trobar que aquesta obra no havia estat gravada anteriorment de manera discogràfica, per la qual cosa vam decidir incloure-la també en aquest àlbum, ja gairebé com a tradició, ja que sempre que m'és possible m'agrada ampliar al món discogràfic el ventall d'obres perquè, més gent, pugui descobrir-les i gaudir-ne. Com a curiositat, en la interpretació d'aquesta peça, hi afegim una introducció basada en la dansa Colasione (homònima a un tipus de llaüt napolità) composta també per Kapsberger i tan refinadament interpretada per Fernando Reyes, exaltant així el napolitanisme de Gaetano.

Cada cop hi ha més festivals a Espanya dedicats a la música antiga, i també relativament molts grups i solistes dedicats a repertoris medievals, renaixentistes i barrocs. Creus que vivim una edat d'or en aquest camp? Com ho perceps com a professional en actiu?

Crec que estem en un moment del món on es pot trobar més quantitat i varietat a tot, en general. Això inclou, per descomptat, interpretacions d'aquests repertoris, per això sí que s'agraeix que hagi augmentat l'oferta de possibilitats, però també el nombre d'artistes i la competència globalitzada a través del mitjà que és internet. Com a professional en actiu, intento enriquir-me de tota aquesta varietat disponible de bons i originals intèrprets del moviment historicista, però sempre sent fidel al meu ideal de bellesa encara que suposi, parcialment, donar de banda la competitivitat del mercat.

Quins plans i nous projectes tens previst emprendre aquest any que ara comença?

Primerament, abordaré un repertori poc habitual en mi però de gran bellesa, que ja fa molt temps que estudio per poder interpretar-lo el més veraç possible: es tracta d'un àlbum dedicat a l'obra vocal de guitarra i veu d'Antonio Nava (1777-1826) ), compositor summament desconegut a dia d'avui. Aquestes obres, novament, seran gravades discogràficament per primera vegada, i no podria estar millor acompanyat que de qui em va donar a conèixer aquest compositor: el prestigiós guitarrista Agustín Maruri, a la guitarra romàntica.