Entre monstres: l'empremta dels traumes infantils (Akadèmia)

No és freqüent que l'autor d'una obra teatral rebi la inspiració de l'anàlisi que ofereix alguna enquesta com a punt de partida per explicar l'origen del treball literari. Doncs bé, Manel Moreno, autor d'“Entre monstres”, obra que va resultar seleccionada a la quarta convocatòria de projectes per als teatres de proximitat associats sota el comú denominador “On el teatre batega”, recorda que, segons un macroestudi realitzat en fa cinc anys pel Ministeri d'Igualtat, hi ha a Espanya 1.678.959 menors que comparteixen un domicili en què la dona pateix o ha patit algun tipus de violència, sigui física, sexual, control, emocional o econòmica, o que senzillament hagi de suportar la percepció de por.

A partir d'aquests paràmetres va néixer Entre monstres, un text dramàtic que fabula al voltant de la visita guiada d'un adult cap als records d'uns fets traumàtics que va patir quan era un nen, amb la por d'enfrontar-se al perpetrador que en el seu imaginari veu com un monstre. I és que la societat sol mitificar els abusadors convertint-los en bèsties, animals, monstres, l'home del sac… per allunyar-los de la realitat i no veure'ls com una cosa recurrent; perquè nosaltres creiem que aquest és un problema estructural provocat per un sistema patriarcal que s'expandeix a tots els camps: des del legal, fins al jurídic, passant pel mediàtic i arribant al nucli familiar”.

El protagonista apareix com un jove interessat a buscar habitatge i el trobem en el moment en què va a la cita establerta a aquest efecte amb certa immobiliària. Tracta de conèixer un pis que està en oferta, i per això acudeix amb l'empleat de la intermediària, personatge dotat d'irrefrenable verborrea. El cas és que el propòsit inicial es torça quan el convencional recorregut d'una estada a una altra es transforma en un viatge oníric encatifat de records vivències i traumes associats a personatge de la seva proximitat. El text s'inicia de forma lleugera, com convidant l'espectador a assistir a una comèdia sense més pretensions, però al capdavall la situació comença a complicar-se ia adquirir progressiu dramatisme.

Israel Solà, que ha assumit la direcció d'aquest muntatge, marca aquesta transformació modulant l'exercici interpretatiu de David Bagés, Rafa Delacroix, Montse Esteve i Georgina Latre. parva, per la qual cosa l'ambientació es fonamenta en la luminotècnia que inclou un complex joc de llums, si no de clarobscurs o d'autèntica foscor. I d'aquesta manera, i com diuen els responsables de 42km, Cassandra Projectes Artístics, coproductors d'”Entre monstres” amb la pròpia sala, “explicant la nostra història, que és la història de moltes persones, intentem trobar els mecanismes per desarticular la narrativa imposada que ens fa creure que allò que passa dins de casa, s'ha de quedar dins de casa”.

No és freqüent que l'autor d'una obra teatral rebi la inspiració de l'anàlisi que ofereix alguna enquesta com a punt de partida per explicar l'origen del treball literari. Doncs bé, Manel Moreno, autor d'“Entre monstres”, obra que va resultar seleccionada a la quarta convocatòria de projectes per als teatres de proximitat associats sota el comú denominador “On el teatre batega”, recorda que, segons un macroestudi realitzat en fa cinc anys pel Ministeri d'Igualtat, hi ha a Espanya 1.678.959 menors que comparteixen un domicili en què la dona pateix o ha patit algun tipus de violència, sigui aquesta física, sexual, control, emocional o econòmica, o que senzillament hagi de suportar la percepció de por.

A partir d'aquests paràmetres va néixer Entre monstres, un text dramàtic que fabula al voltant de la visita guiada d'un adult cap als records d'uns fets traumàtics que va patir quan era un nen, amb la por d'enfrontar-se al perpetrador que en el seu imaginari veu com un monstre. I és que la societat sol mitificar els abusadors convertint-los en bèsties, animals, monstres, l'home del sac… per allunyar-los de la realitat i no veure'ls com una cosa recurrent; perquè nosaltres creiem que aquest és un problema estructural provocat per un sistema patriarcal que s'expandeix a tots els camps: des del legal, fins al jurídic, passant pel mediàtic i arribant al nucli familiar”.

El protagonista apareix com un jove interessat a buscar habitatge i el trobem en el moment en què va a la cita establerta a aquest efecte amb certa immobiliària. Tracta de conèixer un pis que està en oferta, i per això acudeix amb l'empleat de la intermediària, personatge dotat d'irrefrenable verborrea. El cas és que el propòsit inicial es torça quan el convencional recorregut d'una estada a una altra es transforma en un viatge oníric encatifat de records vivències i traumes associats a personatge de la seva proximitat. El text s'inicia de forma lleugera, com convidant l'espectador a assistir a una comèdia sense més pretensions, però al capdavall la situació comença a complicar-se ia adquirir progressiu dramatisme.

Israel Solà, que ha assumit la direcció d'aquest muntatge, marca aquesta transformació modulant l'exercici interpretatiu de David Bagés, Rafa Delacroix, Montse Esteve i Georgina Latre. Com passa en algunes altres propostes que troben acomodada aquesta recol·lecta i acollidora sala, l'escenografia és parva, per la qual cosa l'ambientació es fonamenta en la luminotècnia que inclou un complex joc de llums, si no de clarobscurs o d'autèntica foscor. I així, i com diuen els responsables de 42KM, Cassandra Projectes Artístics, coproductors d'”Entre monstres” amb la pròpia sala, “explicant la nostra història, que és la història de moltes persones, intentem trobar els mecanismes per desarticular la narrativa imposada que ens fa creure que el que passa dins de casa, ha de quedar dins de casa”.