Masha, un espectacle de gestualitat coreogràfica (Antic Teatre)

Al costat de teatres a la italiana, on la quarta paret és sempre l'escenari on es desenvolupa l'acció dramàtica, hi ha altres espais que en permeten la transformació segons les exigències de cada muntatge. I això sol passar sovint a les sales de petit format que són per la seva pròpia naturalesa més mal·leables que les convencionals. Tot i això, sempre hi ha la sorpresa de l'espectador quan accedeix a l'interior i es troba amb una ambientació que difereix de l'habitual. Tal com ens va passar quan vam entrar a l'Antic Teatre i vam veure que l'acomodament dels espectadors s'havia preparat paral·lelament a cadascun dels costats d'una tarima o cinta central de linòleum de vuit metres de llarg per un d'amplada la funció del qual ignoràvem. Fins que va començar la funció de “Masha” a càrrec de la companyia Palimsesta.

Llavors van aparèixer Andrea Rodríguez de Liébana i Sergi González que es van col·locar sobre la cinta que va resultar estar recoberta d'un producte oleaginós -després ens explicarien que era oli d'ametlla, degudament recuperat i reutilitzat després de cada representació-, cosa que en facilitava lliscament en una direcció i l'altra. El que inicialment va semblar un joc amb poc recorregut va anar capturant a poc a poc l'atenció del públic que va quedar -quedem- progressivament seduïts per la bellesa de les formes, i l'elegància dels moviments en un muntatge teatral de forta empremta coreogràfica que prescindeix gairebé completament de la paraula, excepte en algun moment en què Andrea interroga. Hi ha, això sí, música i efectes sonors i tot convida a pensar que el que s'està contemplant va molt més enllà d'un mer plaer estètic i suposa un epítom de la pròpia existència humana al llarg de la qual llisquem en una direcció i l'altra, sense aturar-nos mai i tractant de conservar l'equilibri i sortir ben aturats. Tal com ho aconsegueixen els dos intèrprets d'aquesta funció que sempre mantenen el domini del seu cos, malgrat l'atreviment d'alguns dels seus moviments.

Tot plegat exigeix una rigorosa preparació que més tard sabrem per boca dels interessats que té la base en una llarga experiència circense on es van especialitzar en els exercicis de mans en parella. Així, Andrea ha estat gimnasta i es va graduar en circ a l'escola de Rogelio Rivel i Sergi González, graduat al seu torn al Centre Nacional de Circ contemporani de Londres, ha treballat en diverses formacions circenses.

Masha no és un espectacle convencional, sinó un repte a la imaginació i una intensa recerca de la bellesa, però també una exhibició de rigor tècnic i de treball esforçat.