Mor als 104 anys Juan Mariné, director de fotografia i Goya d'Honor

El director de fotografia, restaurador i investigador de cinema català Juan Mariné, Goya d'Honor 2024, ha mort aquest dilluns a Madrid, als 104 anys, segons ha anunciat aquest dimarts l'Acadèmia de Cinema en un comunicat, que assenyala que les seves restes mortals seran vetllades al Tanatori de la M30 de Madrid aquest dimarts.

"Avui ens acomiadem d'una figura clau en la història del cine espanyol. A més d'inspirar altres directors de fotografia amb la seva feina com José Luis Alcaine o Rita Noriega, ens deixa un llegat enorme de cinema. No només per aquelles pel·lícules que va realitzar com a director de fotografia, també per totes a les quals va dedicar el seu temps, paciència i enginy perquè poguessin ser restaurades".

Mariné, primer director de fotografia que va ingressar a l' Acadèmia de Cinema, va rebre el passat any el Goya d'Honor 2024. El centenari restaurador va recollir aquest premi honorífic a tota la seva trajectòria i aportacions a la història del cinema espanyol en un acte íntim que es va celebrar a la seu de la institució, envoltat de la seva família, amics i companys.

La Junta Directiva de l'Acadèmia de Cinema va decidir atorgar-li aquest premi "per la seva dedicació al cinema durant més de 80 anys de trajectòria que transiten per la història del cinema espanyol, pels seus esforços en el treball de la conservació i la restauració fílmica, i per representar vivament, a través del seu ofici, la importància de la llum en la història".

Mariné es va endinsar al cinema a la precoç edat de 13 anys, quan va arribar al rodatge d''El vuitè manament' per entregar unes càmeres noves procedents de França que només ell va saber fer funcionar, i en els últims anys de vida, noranta després, acudia amb freqüència a l' ECAM per restaurar pel·lícules.

El comunicat de l' Acadèmia ressalta la promesa que es va fer Mariné en acabar la Guerra Civil: "dedicaria la seva vida al cinema i Mariné ha complert aquest pacte fins als darrers dies".

Nascut a Barcelona el 1920, el seu amor pel cinema li va arribar amb només 4 anys, quan un dia estiuejant a Arenys de Mar va veure una projecció dels primers curts de Charles Chaplin. L'impacte d'aquestes imatges va ser tan gran que va demanar a la seva mare que l'inscrivís a l'escola abans d'hora per llegir els cartells de les pel·lícules mudes.

Ja en la seva adolescència visitava sovint el cineclub d'Arenys de Mar. Aquí, el projector solia fer-se malbé amb regularitat i així Mariné va tenir els seus primers contactes amb aquests aparells: intentant arreglar-los per poder seguir veient les pel·lícules que tant el feien gaudir. Gràcies a aquest enginy i curiositat va aconseguir, un any més tard, posar a funcionar aquestes càmeres amb 'El octavo mandamiento'.

L'Acadèmia assenyala que parlar de Mariné és "parlar de la història del cinema", però també de la història d'Espanya: afiliat al sindicat CNT, va gravar l'enterrament de Buenaventura Durruti el 1936; va ser fotògraf de guerra d'Enrique Líster; va estar internat als camps de concentració de França i al camp de presoners de la Rinconada (Sevilla); i va ser fotògraf de l'Estat Major de Catalunya, ja que va compaginar amb la tasca com a ajudant de fotografia en produccions a Barcelona.

El seu debut com a director de fotografia va arribar el 1947, en un episodi de la pel·lícula 'Cuatro mujeres', d'Antonio del Amo, la primera de les 150 cintes que va rodar fins a la seva retirada el 1990. Mariné era habitual a les produccions de l'Amo, Pedro Lazaga, José María Forqué, o Pedro Masó.