Mor als 104 anys el director de fotografia Juan Mariné, Goya d'Honor 2024

El director de fotografia, restaurador i investigador de cinema Juan Mariné, Goya d'Honor 2024, va morir aquest dilluns a Madrid, als 104 anys, segons ha anunciat aquest dimarts l'Acadèmia de Cinema en un comunicat, que assenyala que les seves restes mortals seran vetllades al Tanatori de la M30 de Madrid aquest dimarts, a partir de dimarts.

"Avui ens vam acomiadar d'una figura clau en la història del cinema espanyol. A més d'inspirar altres directors de fotografia amb el seu treball com José Luis Alcaine o Rita Noriega, ens deixa un llegat enorme de cinema. No només per aquelles pel·lícules que va realitzar com a director de fotografia, també per totes a les quals va dedicar el seu temps, paciència i enginyer al nostre país. o cinematogràfic i, gràcies a això, les persones podran descobrir el cinema del passat i deixar-se inspirar-hi", subratlla la institució.

Mariné, primer director de fotografia que va ingressar a l'Acadèmia de Cinema, va rebre el passat any el Goya d'Honor 2024. El centenari restaurador va recollir aquest premi honorífic a tota la seva trajectòria i aportacions a la història del cinema espanyol en un acte íntim que es va celebrar a la seu de la institució, envoltat de la seva família, amics i companys.

La Junta Directiva de l'Acadèmia de Cinema va decidir atorgar-li aquest premi "per la seva dedicació al cinema durant més de 80 anys de trajectòria que transiten per la història del cinema espanyol, pels seus esforços en el treball de la conservació i la restauració fílmica, i per representar vivament, a través del seu ofici, la importància de la llum en la història".

Mariné es va endinsar al cinema a la precoç edat de 13 anys, quan va arribar al rodatge d''El vuitè manament' per entregar unes càmeres noves procedents de França que només ell va saber fer funcionar, i en els últims anys de vida, noranta després, acudia amb freqüència a l'ECAM per restaurar pel·lícules.

El comunicat de l'Acadèmia ressalta la promesa que es va fer Mariné en acabar la Guerra Civil: "dedicaria la seva vida al cinema i Mariné ha complert aquest pacte fins als darrers dies".

Comiats en xarxes socials

Diverses entitats culturals s'han acomiadat de Juan Mariné, com el ministeri de Cultura, a través de X, que ha lamentat la mort de Mariné, a qui consideren una figura "essencial" de la cultura espanyola i "el treball de fotografia i restauració de la qual recorre la història cinematogràfica del segle XX". "Amb el seu adéu, ens deixa un enorme llegat nascut del seu amor pel cine. Descanseu en pau", ha publicat el departament.

També l'ICAA ha utilitzat X per donar suport a l'entorn de Mariné en aquests moments. "Volem enviar el nostre més sentit condol als familiars i amics", diu el missatge.

L'exlider de Podem i expresident del Govern, Pablo Iglesias, també s'ha acomiadat de Mariné, a qui considera "memòria" del cine espanyol des dels anys 30. "Va participar en la filmació de l'enterrament de Durruti i va combatre amb la cinquena del biberó. Va ser un enorme honor poder fer-te aquesta entrevista quan només tenia 100 anys", ha assenyalat.

Per part seva, la regidora delegada de Cultura, Turisme i Esports de l'Ajuntament de Madrid, Marta Rivera de la Creu, ha destacat de Mariné el seu "etern" amor cap al cinema. "Lamento profundament la mort del gran Juan Mariné, etern enamorat del cine. Va tenir una vida llarga i plena. Descansi en pau", ha indicat.

També s'han unit al condol el Festival de Sant Sebastià, que li ha dedicat unes paraules d'afecte a X per la seva "aportació a la història del cinema", igual que la Filmoteca de Catalunya que ha recordat que va iniciar la seva carrera amb la productora Laya Films i que va treballar amb José María Forqué, Antonio de l'Amo, Pedro Lazaga i Juan Pi. "Lamentem la seva mort", han assenyalat.

Així mateix, l'Escola de Cinematografia de Madrid (ECAM), on tenia un despatx per restaurar pel·lícules, ha lamentat la mort del seu "estimadíssim" Mariné. "Enviem una forta abraçada a la família del nostre estimadíssim Juan Mariné. Els teus 104 anys d'imatges, històries i cinema quedaran per sempre guardats a les nostres retines", ha assenyalat l'entitat a X.

150 pel·lícules a la seva filmografia

Nascut a Barcelona el 1920, el seu amor pel cinema li va arribar amb només 4 anys, quan un dia estiuejant a Arenys del Mar va veure una projecció dels primers curts de Charles Chaplin. L'impacte d'aquestes imatges va ser tan gran que va demanar a la seva mare que l'inscrivís a l'escola abans d'hora per llegir els cartells de les pel·lícules mudes.

Ja en la seva adolescència visitava sovint el cineclub d'Arenys del Mar. Aquí, el projector solia fer-se malbé amb regularitat i així Mariné va tenir els seus primers contactes amb aquests aparells: intentant arreglar-los per poder seguir veient les pel·lícules que tant el feien gaudir. Gràcies a aquest enginy i curiositat va aconseguir, un any més tard, posar a funcionar aquestes càmeres amb 'El octavo mandamiento'.

L'Acadèmia assenyala que parlar de Mariné és "parlar de la història del cinema", però també de la història d'Espanya: afiliat al sindicat CNT, va gravar l'enterrament de Buenaventura Durruti el 1936; va ser fotògraf de guerra d'Enrique Líster; va estar internat als camps de concentració de França i al camp de presoners de la Rinconada (Sevilla); i va ser fotògraf de l'Estat Major de Catalunya, ja que va compaginar amb la tasca com a ajudant de fotografia en produccions a Barcelona.

El seu debut com a director de fotografia va arribar el 1947, en un episodi de la pel·lícula 'Cuatro mujeres', d'Antonio del Amo, la primera de les 150 cintes que va rodar fins a la seva retirada el 1990. Mariné era habitual en les produccions de l'Amo, Pedro Lazaga, José María Forqué, o Pedro Masó.

'Històries de la televisió', de José Luis Sáenz d'Heredia; 'L'astronauta', de Javier Aguirre; 'Maria de l'O', de Ramon Torrado; 'El crim perfecte', de Fernando Fernán Gómez; i 'La gran familia', de Fernando Palacios, són alguns dels molts títols de la seva filmografia. El seu treball va cridar fins i tot l'atenció d'Orson Welles, que el va convidar a quedar-se a casa perquè fes unes conferències a la Universitat de Califòrnia, proposta que Mariné va rebutjar ja que no se sentia atret per Hollywood.

Va destacar també com a inventor de noves tècniques fotogràfiques, com el Format Mariné. Després de la seva última pel·lícula el 1990, 'La grieta', de Juan Piquer Simón, es va dedicar de ple a la importantíssima tasca de la restauració, aconseguint rescatar molts films espanyols que es donaven per irrecuperables. "Impossible és una cosa que es triga una mica més a aconseguir", era una de les màximes que el restaurador català tenia sempre present.

El submariné

Mariné va inventar diversos artefactes perquè l'ajudessin en aquesta tasca, com ara una copiadora òptica o una màquina de rentar negatius. Va exercir aquesta tasca diàriament a l'ECAM, en un soterrani on tenia el seu despatxó de màquines i material fílmic-al que els alumnes de l'escola anomenaven el "sub-Mariné".

Mariné va ser reconegut amb el Premi Nacional de Cinematografia, El Premi Nacional de Fotografia, la Medalla d'Or de l'Acadèmia, l'Espiga d'Honor de la Seminci de Valladolid, la Medalla d'Or de les Belles Arts i el Premi de Recerca Juan de la Cierva, entre d'altres.

A més, la seva figura ha estat homenatjada moltes vegades i des de diferents espais com la Filmoteca Espanyola, l'Acadèmia de Cinema, la Fundació Aula de Cinema Josep M. Queraltó i el Cercle d'Escriptors Cinematogràfics. La seva figura i treball també l'han convertit en l'objecte de diversos documentals com Juan Mariné. Un segle de Cinema', 'Juan Mariné: l'aventura de fer cinema' o 'El submariné'.