“El moviment sionista és un projecte colonial d'assentaments”, diu l'escriptor israelià Ilan Pappé

No tot són veus unànimes a Israel. Encara que els mitjans transmetem la sensació que sembla existir una exaltació patriòtica sense fissures, es detecten veus discordants que analitzen l'esdevenir històric del projecte sionista amb objectivitat i sentit crític. Una d'elles és la del professor israelià d'Història en la Universitat de Exeter Ilan Pappé, autor del manual “Breu història del conflicte entre Israel i Palestina” (Capità Swing) en el qual proposa una visió clara d'un contenciós que sembla irresoluble, almenys en el curt termini.

Pappé, nascut a Haifa, recorda que els primers jueus es van assentar a Orient Mitjà en un llunyà 1882, encara que la creació d'una llar jueva formulada per Theodor Herzl en 1887 no tenia molt clar si aquest devia situare allí o a Uganda. Les coses van ser rodades en favor de Palestina entre altres raons perquè les va afavorir Gran Bretanya qui, després de la guerra europea i el desmembrament de l'Imperi otomà va assumir el mandat de Societat de Nacions en la zona. L'holocaust nazi i el final de la segona guerra mundial van incrementar la immigració i d'aquesta manera, i amb l'acció violenta de moviment terroristes com la Haganá, es va arribar a la partició decretada per la ONU en 1947 que va contemplar la creació de dos estats: Israel i Palestina, dels quals només el primer es va convertir en realitat.

Això no obstant i per una sèrie de concauses, tals la compra voluntària o forçosa de propietats als autòctons i l'agressivitat israeliana contra comunitats palestines, així com la paral·lela enemiga dels àrabs o la complicitat de Jordània, van convertir Orient Mitjà en un polvorí que va donar lloc a successius conflictes armats i a una política expansionista que no ha cessat fins al moment. 

L'autor recorda que Palestina no era un terra buida, rebutja considerar als habitants de la Palestina romana com a avantpassats dels colons sionistes, opina que la implantació de l'Estat jueu va ser una maniobra dels imperialistes britànics i que des del moment en què el moviment sionista va acceptar Palestina com a llar jueva es va convertir en un assentament de colons  (“el moviment sionista -diu Pappé- és un projecte colonial d'assentaments continu que busca obtenir la major quantitat de terreny amb la menor quantitat de nadius possible”) A més, el procés d'emancipació colonial viscut durant el segle XX mai es va aplicar als palestins i la intervenció en el conflicte dels Estats Units i els països occidentals ha estat hipòcrita i, per tant, inútil. 

Considera que “els governant israelians afirmen estar d'acord a formar part d'un procés de pau en el qual es discuteixi la destinació de Cisjordània i la franja de Gaza (que diu va ser un invent d'Israel), però en la pràctica no contemplen un Israel que no tingui el control directe o indirecte d'aquesta zona”. Comptat i debatut, per a Pappé, i tenint en compte l'existència de l'assentament de 700.000 colons en territori palestí, la solució dels dos Estats ha deixat de ser possible, per la qual cosa advoca per l'erecció d'un Estat democràtic en el qual tots, palestins o israelians, gaudeixin dels mateixos drets i tinguin llibertat de moviment per tota la Palestina històrica”.