El retorn de “Un déu salvatge” de Yasmina Reza (Goya)
A cavall entre la comèdia i el teatre de l'absurd, Pere Arquillué dirigeix i interpreta una nova versió d'aquest text teatral de l'autor francesa
L'obra literària de l'escriptora francesa Yasmina Reza és ben coneguda per aquests pagaments ja que almenys dos dels seus textos teatrals s'han representat reeixidament a Barcelona. Ens referim a “Art” i “A un déu salvatge” que s'han convertit d'alguna manera en obres de referència del teatre contemporani per l'habilitat amb la qual l'autora maneja les contradiccions de l'esperit humà les anfractuositats del qual sembla conduir-li irremissiblement al conflicte i fins i tot a la desraó. Justament com s'acredita en el segon dels textos citats que tornem a veure de nou en versió catalana de Pablo Macho i direcció de Pere Arquillué en el Teatre Goya.
La trobada entre dues parelles per a conversar sobre l'enfrontament hagut entre els seus respectius plançons recorda, en principi, a la clàssica comèdia de matrimonis encara que s'allunya de l'eix habitual en aquesta mena de teatre que sol ser l'evolució sentimental de cadascun d'ells perquè en aquest cas els agents invisibles, és a dir, els protagonistes indirectes de l'eix narratiu, són els menors que no apareixen mai en escena però la presència de la qual constitueix en tot cas el factor desencadenant del conflicte que Resa fa evolucionar amb suprema habilitat a cavall entre el teatre còmic i el de l'absurd. El que comença com una trobada convencional en el qual els concurrents tracten de guardar les formes va perdent el nord a mesura que transcorre la conversa i emergeixen els diables personals de cadascú que condueixen fins al més pur desficaci.
Pere Arquillué ha dirigit aquesta versió en la qual a més intervé com a actor, amb el que recupera un antiga ambivalència avui gairebé oblidada, la del “primer actor i director” i ho fa subratllant el caràcter satíric d'aquesta peça en la qual Resa critica subliminalment la hipocresia de les formes, la pèrdua de les regles, antany sagrades, de la cortesia i fins i tot la dictadura actual d'aquest adminicle avui tan indispensable com és el mòbil, capaç de entremetre com un personatge més en qualsevol trobada social. Contribueixen a aquesta tasca Laura Conejero, Iván Benet i Laura Albert, molt bé compenetrats en els seus respectius papers, als quals aporten la dosi necessària de caricatura amb una actuació que suscita amb tota naturalitat els riures i, per tant, la satisfacció del públic.
Escriu el teu comentari